Mor als 80 anys l'acadèmic de la llengua Fernando Lázaro Carreter

El rei Joan Carles i el príncep Felip enviaren un missatge expressant el seu condol a la familía, mentre que polítics com José María Zapatero, la ministra Pilar del Castillo, Ruiz Gallardón i Luis Alberto de Cuenca es desferen en elogis cap a la figura del lingüista. Luis Goytisolo, l'escriptor Miguel Delibes, el secretari de la RAE, Guillermo Rojo, entre molts altres, coincidiren a destacar que amb la mort de Lázaro Carreter desapareixia un pilar bàsic per a la llengua castellana, «amb el qual la RAE assolí la seva majoria d'edat». A més, «aconseguí que el poble participàs del perfeccionament de l'idioma».

Al llarg de la seva vida, Fernando Lázaro Carreter es va caracteritzar per la seva fèrria defensa del bon ús del castellà, que va plasmar en llibres com El dardo en la palabra (1997). Aquesta recopilació d'articles de premsa en els quals el filòleg denunciava amb bones dosis d'humor el mal ús de l'idioma espanyol, li valgué el premi Joan de Borbó al llibre de l'any, atorgat per la Fundació Comte de Barcelona.

Lázaro Carreter traslladà aquesta fèrria defensa de la llengua també a la RAE durant el temps en què ocupà la direcció. El lingüista subratllà la importància de la institució a preservar «la unitat» del castellà més que a defensar la seva puresa o bellesa, un assumpte que, deia, era vital per als països hispanoamericans, «perquè alguns serien fins i tot menys si no formassin part d'una comunitat molt important d'hispanoparlants».

Nascut a Saragossa el 13 d'abril de 1923, Lázaro Carreter estava casat i era pare de tres fills. Doctorat en Filosofia i Lletres, fou catedràtic de Teoria de la Literatura i, des de 1988, professor emèrit de la Universitat Complutense de Madrid.

Fou distingit així mateix amb el títol de doctor honoris causa per les universitats de Saragossa, Salamanca, La Laguna, Autònoma de Madrid, Valladolid, la Corunya, Nacional Major de San Marcos i de Buenos Aires.

Corresponent de l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua i de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i membre de l'Acadèmia de Nobles Arts de Sant Lluís de Saragossa, després de prendre possessió el juny de 1972 de la butaca R de la Reial Acadèmia Espanyola, Lázaro Carreter va passar a dirigir la màxima institució lingüística espanyola el gener de 1991 fins a desembre de 1998, data en què el va rellevar l'actual director, García de la Concha.

La seva tasca com a defensor del correcte ús de la llengua castellana el va portar a aconseguir el premi Aragó de les Lletres, el Manuel Aznar, el premi Internacional Menéndez Pelayo i el premi Nacional de Periodisme Miguel Delibes, entre altres guardons, amb els quals es reconeixia i afalagava la seva feina.