La llegenda del rabí Simó (1391)

Existeix la veu dels testimonis que sobrevisqueren al drama, al crim col·lectiu dels avalots cristians sense control. Tot generà, fora de Mallorca, retalls de la nostra història. Però també llegenda, igualment nostra. «Un cert rabí va ser detingut amb una sèrie de jueus, per ordre del rei; els varen dur a la presó i dictaren una pena de mort contra ells. La nit precedent a la data de la seva execució, el rabí i la comunitat varen pregar i suplicar per salvar-se d'aquella mort segura. Llavors el rabí va prendre un carbonet i va dibuixar un vaixell a una de les parets del calabós. Després va dir als seus germans: -Aquell qui temi Déu i vulgui deixar aquest país que posi el seu dit en aquest dibuix com ho faig jo.

Així ho varen fer i vet aquí que succeí un miracle. Aquell dibuix va esdevenir un vaixell real, que es començava a moure. Va travessar les parets que el tancaven, i es va dirigir cap a la mar a través dels carrers de la ciutat. Un cop arribat a la vora de la mar, el vaixell surà i va posar rumb cap a Àfrica fins arribar a les costes d'Alger. Els refugiats tot d'una varen enviar una comitiva a les autoritats d'Alger demanant-los permís per desembarcar. Tot seguit, va tenir lloc una entrevista entre el rabí i Sidi ben Iussuf, un famós marabut. Finalment els varen concedir el seu desig. El rabí i els seus fidels foren rebuts i admesos a la ciutat; se'ls va atorgar un barri per tal que hi visquessin. La favorable impressió que el rabí causà al cabdill li va permetre assegurar els privilegis per als nouvinguts, privilegis entre els quals hi havia la llibertat d'exercir la religió, construir llocs de culte i dedicar-se a qualsevol tipus de negoci o ofici».

Fins aquí la fantàstica narració. Aquell rabí era sens dubte el famós Simó ben Tsémakh Duran, distingit i gran savi de Mallorca, estudiat per un altre rabí contemporani, Isidore Epstein, traslladat al català pels hebraistes Jordi Gendra i Manel Frau, edició a cura de Lleonard Muntaner. Llegenda que ens recorda altres episodis medievals igualment miraculosos, com la travessia que Sant Ramon de Penyafort va fer des de Sóller a Barcelona, tot fent servir la seva capa per vaixell i velam, puix que tenia ordre de no sortir de Mallorca, havent-li imposat Jaume I aquella mena d'exili. «Mireu, Sant Ramon, quina n'ha pensada!/ Tira el manto al mar, per fer-li una barca,/ i el seu gaiatet, per arbre posava/ i amb el sant cordó, bandera molt santa./ Montjuïc el veu; vaixell assenyala./ Tots els mariners, ixen a muralla:/ -Jesús! Què és allò? És galera o barca?/ -No n'és vaixell, no, ni galera armada,/ que n'és Sant Ramon, que ha fet un miracle!»