Pere de Caldés i els seus parents (1263)

Miquel Ferrà i Martorell28/02/04 0:00

Pere de Caldés fou nomenat escrivà de l'infant Jaume de Mallorca, un càrrec que ocupà de 1263 a 1276. Els seus bons serveis el feren ascendir a cap de la Cancelleria del Regne de Mallorca, del 1276 al 1303. El 1265 Jaume el Conqueridor el transferí altre cop al seu fill, hereu de la Corona de Mallorca, com a adjunt del notari titular. L'infant Jaume el recompensà, el 1272, amb un parell d'obradors a la ciutat, aleshores «mallorquina» continental de Perpinyà. Homònim d'aquest personatge fou el batle que el 1278, en esser coronat Jaume II, prengué la lloctinència del Regne. En el segle XIV es distingí el prevere Joan Caldés, autor de l'obra datada el 1390 Tabula auctoritatum et sentenciarum bibliae judicorum, en la qual defensa el privilegis del clergat, la primacia del papa i la sobirania terrenal de l'Església.

-«És buida la cadira on seus? -Això és ridícul! Com és possible? -És cert, no és possible... ja que de fet tu hi seus.

Dos clergues més d'aquest llinatge, un del segle XV i l'altre del XVI, Nicolau i Pere, nascuts respectivament a Llucmajor i a sa Pobla, franciscà el primer i cartoixà el segon, gaudiren d'una certa fama per la seva intel·lectualitat. Nicolau fou confessor de l'esposa del rei Alfons d'Aragó, Maria, i és autor del llibre Exercici de la Santa Creu (1446); i Pere, que fou prior de la Cartoixa de Valldemossa (on hi podeu contemplar la seva cadira gòtica), el 1595, escriví Vida, revelacions i miracles de Sor Catharina Thomàs. Podem evocar tota aquesta nissaga i els seus descendents en aquesta mateixa via urbana, el carrer d'en Caldés, i a la casa pairal de la família, que situada en el número 3 i amb accés per un pati jardí d'estil entre clàssic i modernista, té un origen medieval, del qual destacaríem una galeria gòtica del segle XIV formada per arcs apuntats, un portal forà amb decoració de puntes de diamant a les dovelles i brancals, i altres detalls de la vida cavalleresca ben interessants.

L'escut dels Caldés és una caldera d'or sobre gules i procedeix de la toponímia homònima, del llatí caldarios, que vol dir «banys calents».

Existí amb aquest nom un establiment molt popular, el Forn d'en Caldés, i essent zona del Call, s'hi feien les sopes en el segle XV els conversos següents o xuetes: el baster Bernadí Boga, el manescal Joan Bonet, el paraire Bartomeu Reyes, el sabater Miquel Guaita; i els artesans, no sabem de què, Pons Valleriola i Salvador Totosaus.

Tornant al tema de la cadira gòtica prioral des d'on governava la Cartoixa valldemossina Pere Caldés, no podem evitar de fer-ne una comparança amb aquella altra cadira que simbolitzà la saviesa del rabí Nachman de Breslau. N'hem transcrit una anècdota:

-Però sí que és possible que alguna persona que hi segui se senti buida.

-Llavors aquesta cadira és buida, encara que estigui ocupada!»

El rabí Nachman de Breslau era a punt de començar una lliçó quan de sobte s'aferrà als braços de la cadira on seia i digué: Quan un s'asseu a la cadira, un és un mensch! (mot que significa una persona íntegra i d'honor).