A Cèsar allò que és seu: és a aquesta important figura de la història romana a qui devem la iniciativa que desembocà en l'afegitó, cada quatre anys, d'un dia el mes de febrer, com succeirà demà per recuperar el desfasament entre l'any solar i el calendari civil.
L'any tròpic -temps que està la Terra a fer una volta completa entorn del Sol-, en el qual es basaren els càlculs per als calendaris, transcorre entre dues passades consecutives d'aquest estel pel punt vernal -equinocci de primavera. La durada precisa de l'any terrestre és de 365 dies, cinc hores, 48 minuts i 48 segons, és a dir 365'24221935 dies.
Abans del calendari julià, els romans feien servir el sistema arcaic de Numa -en honor del rei sabí Numa Pompili-, de 355 dies, és a dir dotze mesos lunars. El retard en relació amb el curs solar es compensava amb mesos intercalats, fixats pels pontífexs.
Però en l'època de les guerres civils, es va perdre el control del sistema. L'any 45 abans de la nostra era, Cèsar i el pontífex màxim recorreguren a l'astrònom grec Sosígenes d'Alexandria perquè hi trobàs una solució. Aleshores, Sosígenes va crear l'any de 365 dies, més un altre d'intercalat cada quatre anys, situat entre el 24 i el 25 de febrer. Aquest dia seria el sisè abans de les calendes de març -ante diem sextum kalendas Martias, ad VI kal. Mart de manera abreujada.
Les calendes eren el primer de cada mes. Els romans comptaven els dies «al revés». El càlcul a partir del dia 14 o 15 era de manera regressiva per saber quants en faltaven perquè arribassin les calendes del mes següent. Segons aquest mètode, avui seria el dia primer abans de les calendes de març.
El jorn intercalat es convertí llavors en camussa diem bis sextum kalendas Martias, el «sisè dia bis abans de l'inici de març», i l'any marcat per aquesta addicció al calendari en annus bissextilis, o any de traspàs. Per tant, el calendari julià atribuïa a l'any una durada mitjana arrodonida de 365'25 dies, cosa que provocava un desfasament de devers una setmana per mil·lenni.
La innovació de Juli Cèsar es continuà seguint de manera general a Europa fins a la promulgació pel papa Gregori XIII, el 1582, del calendari gregorià. Adoptat amb rapidesa per la majoria de països catòlics, el sistema nou i encara vigent aportà un ajust per la supressió com a anys de traspàs d'aquells que siguin múltiples de 100 sense ser múltiples de 400. Així, el 2000 o el 2004 són de traspàs, contràriament al 1900 o al 2100, per exemple.
Això continua produint un excés de tres dies cada 10.000 anys. Però a causa d'un acurçament de l'any tròpic amb mig segon, a un allargament del dia de 0'0016 segons per segle i a les incerteses sobre la durada de l'any en cent segles, podem viure tranquils amb aquest marge d'error. Sobretot perquè des del 1972, per necessitats d'indicacions horàries ultraprecises, les fantasies del nostre planeta, que no gira amb una regularitat absoluta, són seguides de prop pel Servei Internacional de Rotació de la Terra, de París, que avança o endarrereix un segon entre sis i 60 mesos el dia 30 de juny o el 31 de desembre.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.