TW
0

P.GIMENEZ.Palma.
La decisió de l'escriptora Antònia Vicens de declinar la seva assistència a la gala de lliurament dels premis Ramon Llull ha estat aplaudida per la gran majoria d'escriptors balears, que destaquen «la valentia» de la presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i comparteixen la seva disconformitat «amb la política del Govern balear».

«La meva opinió és de respecte per les decisions de totes les persones i, concretament i especialment, per Antònia Vicens». Amb aquesta convicció s'expressà el poeta Biel Florit, que féu costat a l'opinió de l'escriptora, perquè «estic totalment en desacord amb la política lingüística del Govern». A més, afegí que «de mans de Matas jo tampoc vull res».

Tot i que «em sembla una decisió molt personal», Toni Vidal Ferrando afirmà que «entenc els motius». L'escriptor destacà que, a hores d'ara, «crec que hi ha motius per discrepar amb la política del Govern, sobretot, pel que fa als temes de la llengua i la cultura catalana». En opinió de Vidal, l'Executiu autonòmic «és el que ens obliga a discrepar» amb accions d'aquest tipus perquè «ens sentim amenaçats».

«Respect absolutament la decisió que cadascú pren. El gest d'Antònia Vicens, però també el de qui decideixi recollir el premi». L'escriptor i membre del consell editorial de Diari de Balears, Guillem Frontera destacà que «per a uns tindrà més pes la qüestió institucional i per a altres la política, com crec que el que ha valorat Vicens» a l'hora de fer un gest que Frontera qualificà de «contestatari a la política».

Biel Mesquida coincidia amb els seus col·legues i afirmava que, «l'acte d'Antònia Vicens és ètic i d'una normalitat extraòrdinaria». En opinió de l'escriptor «rebre premis d'una persona que tracta d'assassinar la llengua catalana, allò més essencial amb el que ens expressam,... crec que qualsevol escriptor català no l'hauria acceptat».

Joan Guasp afirmava que «tot ve motivat per la política desastrosa que està duent a terme el Govern actual», i destacà que la decisió de Vicens «és una manera de protestar, un acte de valentia i una manera de provocar el diàleg i una crida a la sensatesa».

Des de Barcelona, Baltasar Porce no volgué decantar-se de cap dels costats, tot i que respectà la decisió de Vicens. L'escriptor andritxol opinà que «ens trobam en un moment on hi ha un problema i una polèmica perquè sospit que hi ha elements que no afloren a la superfície» i que són els que «creen aquestes situacions de discòrdia». Per quest motiu, Porcel advocà pel «diàleg» una vegada passades les eleccions per tal d'«aclarar les coses».

L'escriptora Maria de la Pau Janer no va voler entrar en detalls però reconegué que, «probablement, jo l'hauria acceptat, encara que és parlar d'entelèquies».