«En l'actualitat, un museu ha de ser llegible, amè i respectuós»

La xerrada va comptar amb un nombrós públic, molt heterogeni. Els historiadors de l'art Jaume Llabrés i Aina Pascual o l'arquitecte Tono Vila van ser alguns dels assistents. Com a introducció, Luis García-Ruiz va realitzar una breu descripció dels tres tipus de museus que existeixen a l'actualitat. El primer parteix «del moviment modern sorgit a través de la figura de Mies van der Rohe».

«Aquests centres utilitzen grans espais unitaris com cubs de vidre i, el seu principal inconvenient, és la seva capacitació com espais per a exposicions concretes». La National Gallery de Berlín n'és un exemple. La segona tipologia, en la qual es troba Es Baluard, «es basa en els recorreguts i itineraris». «El recorregut forma part del muntatge». Finalment, el darrer és el «museu en què l'arquitectura és la protagonista» com el Guggenheim de Bilbao.

«Un museu ha de ser llegible, amè i respectuós i la seva arquitectura ha de potenciar l'aspecte lúdic». Els dos equips d'arquitectes van realitzar el projecte tenint en compte aquesta premissa. Per explicar els inicis d'Es Baluard van usar imatges anteriors a la seva construcció. Així, el públic va poder veure l'abans i el després. Un després que es va mostrar, també, a través d'imatges.

Els principals problemes amb què es van trobar els arquitectes i l'equip de col·laboradors que varen treballar en el projecte van ser l'execució dels murs de formigó blanc, «molt complicada», i la fonamentació. Tanmateix, el projecte no va sofrir cap modificació des que l'any 1998 va estar llest el projecte bàsic.