La reclamació de coautoria per part de Jeroni «Murtó» es basa en el fet que, al llarg d'aquests quatre anys de col·laboració, l'artista de Felanitx li va prometre fer exposicions junts, reconeixent en el tracte quotidià aquell caràcter conjunt de les obres. Les ceràmiques realitzades als tallers de Can Murtó, «sa Teulera» d'Artà, varen ser exposades per primera vegada al Museu d'Art Espanyol Contemporani, Fundació Joan March de Palma, el juny de 1999. Posteriorment, una selecció d'aquestes formarien part d'exposicions de l'artista al Museu Reina Sofia de Madrid, a París, a Palerm, així com a la mostra Miquel Barceló a les Illes Balears, les ceràmiques de la qual es van exhibir al Museu de Menorca i al Roser de Ciutadella. Als texts que acompanyen aquestes mostres, es pot llegir que, el 1996, l'artista «s'instal·la al taller del ceramista Jeroni Ginard, a Artà, Mallorca, on experimenta amb les tècniques tradicionals de la terracuita i la ceràmica». En cap moment es reconeix la tasca conjunta.
Així mateix, la reclamació se sosté en el «desconeixement» de la tècnica de la ceràmica per part de Miquel Barceló. Es remet, fins i tot, als orígens grecs de la paraula terracuita, que com a tal es considera imprescindible el procés de cocció perquè pugui qualificar-se pròpiament com a ceràmica. Un procés, el de la cocció, en el qual, en cap cas, intervenia l'artista.
Miquel Barceló, amb casa-taller al municipi d'Artà, va acudir a finals de 1996 al taller de Can Murtó mogut pel seu desig d'experimentar el treball del fang. Sa Taulera de Can Murtó és un taller amb uns 300 anys d'història, llegant-se l'ofici de generació en generació. Jeroni Ginard, que va aprendre els secrets de la ceràmica dels seus progenitors, porta quaranta anys treballant-hi. Segons s'al·lega en la reclamació civil, des del moment en què Barceló es va instal·lar a Can Murtó, Jeroni Ginard va deixar de costat la resta de la seva producció i va dedicar el dia a dia del taller a la investigació i a la realització de les aproximadament 350 peces, ateses les promeses d'«anar a mitges» per part de l'artista.
En la demanda es fa constar que, des que Ginard va començar a reclamar els seus drets a Barceló, només va obtenir evasives, fins que es va trencar la col·laboració. Ni l'artista, ni el galerista Bischofberger han respost als requeriments del ceramista. El juliol de 2003, el representant legal de Ginard presentà al jutjat de pau d'Artà un acte de conciliació, però Barceló no hi comparegué, prosseguint a la presentació de la reclamació en el jutjat número 2 de Manacor, que ha fixat l'audiència prèvia per al mes d'abril.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.