Havia estat mercader. Els negocis familiars prosperaven. Havia fet un bon matrimoni i tenia fills. Amb pocs dies de dissort tot s'esdevingué pols o fum. Morí la seva esposa, moriren els seus fills i la feina comercial li caigué al damunt com una muntanya. Tenia cinquanta anys, mitja vida. Haguera pogut maleir la mala fortuna, odiar Déu i la natura, esplaiar-se en el dolor dels altres. Però aixecà els ulls al cel, ho abandonà tot i entrà en un convent o monestir. O més exactament, en un col·legi jesuïta, a València.
Això era l'any 1571 i ell nomia Alonso Rodríguez, «un foraster» que havia nascut a Segòvia el 1531 i hi havia viscut tots aquells anys. Era un cas més de castellà, en el barri del Call o la Calatrava, que s'integraria plenament en els costums i la cultura illenca, una vida a cavall entre el segle XVI i XVII. Efectivament, mig any després d'estar a València venia a Mallorca, destinat al col·legi de Monti-sion de Palma. Aquí seria porter durant tres dècades i a cada cop de porta, acudia corrents tot exclamant: «ja vénc, Senyor!» El seu tracte afable el va fer molt estimat dels mallorquins i ajudà molta gent pobra o desvalguda, principalment del barri. Morí amb fama de sant el 1617 i els Jurats el proclamaren patró de Mallorca el 1632. Dóna nom a un carrer i pot ser evocat a cada passa de tal via pública, en el casal que fou primitiu col·legi de l'orde religiós o aules de doctrina cristiana, física, gramàtica, retòrica, filosofia i teologia. Podem observar quelcom de la primitiva estructura gòtica de l'edifici, així com la seva portada renaixentista amb l'emblema de la Companyia de Jesús. És el número 3. En el número 24, una làpida sobre la façana d'un edifici del segle XIX, ens recorda que aquest fou l'habitatge del poeta Joan Alcover i Maspons, 1854-1920, autor dels Poemes Bíblics, que d'alguna manera es degueren inspirar en el passat de l'entorn, especialment quan, referint-se als hebreus amenaçats, escrivia: «Dins el clos, amb pedres fortes,/ bastiren murs i vivendes,/ varen barrotar les portes,/ vàren cloure les hisendes».
Més envant, en els murs del pati de l'actual edifici d'ensenyament, uns murs, per altra banda, tots plens d'història, puix que hi podem veure portals i finestres tapiats dels que foren habitatges jueus en els segles XIV i XV. Hem dit que Alonso Rodríguez era castellà, suposam que «cristià vell», de Segòvia. I serà curiós pegar una ullada als habitants d'aquest districte, conversos o descendents de conversos, que portaven cognoms també castellans. Hi trobam els llinatges Valladolid, Tudela, Segòvia, Alcaraz, Burgos, Valdivia, Sevilla, Granadino, Toledo, Muñoz, López... Degueren tenir els Burgos, malgrat la persecució inquisitorial que els afectà força, un arrelament llarg en aquesta terra, de manera, que fins i tot, tenim un antic carreró, abans atzucac, travessia del carrer de la Missió, que du per nom «Carrer de Can Burgos».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.