La cova de Son Ferrer s'emprà 2.000 anys

És una cavitat excavada a la roca per l'home. És de forma allargada, amb dues cambres d'uns deu metres de llarg i dos d'ample. Tot i pertànyer a l'època naviforme, l'últim ús funerari és posterior i s'ha de situar en l'època posttalaiòtica (II dC).

De moment, l'activitat a la cova s'ha centrat en la col·locació de la instal·lació elèctrica i la quadrícula topogràfica, com també en l'extracció dels sediments, que ja han confirmat les primeres hipòtesis sobre el seu ús. A la superfície s'observen nombroses restes humanes intactes (pelvis, mandíbules, fèmurs, etc.), al costat de restes d'un ca i ceràmica associada als ritus funeraris de les comunitats prehistòriques.

«Encara queda per saber quin tipus d'enterrament és: individualitzat (i en aquest cas s'hauria d'estudiar si les restes pertanyen a un llinatge, clan o tribu) o si és una ossera», apunta Jaime García, un dels arqueòlegs del projecte. Per la seva part, un altre dels experts, Miguel Àngel Iglesias, destaca que «s'observa que hi ha un tractament especial amb els infants, sobretot els nounats, que estan en sumptuosos contenidors ceràmics».

Quant al túmul, va ser construït abans del 500 aC. És un dels tipus arquitectònics més desconeguts de la prehistòria balear. Es tracta d'una estructura tumular sòlida formada per diferents línies muràries concèntriques i un folrat de pedres, que dóna lloc a una estructura molt sòlida. Entorn del segle II aC, perd la funció cerimonial i es converteix en necròpoli infantil. S'hi localitzen diferents zones amb enterraments en urnes de gres, ceràmica talaiòtica i àmfores púniques.

A aquesta època pertanyen les restes recollides a l'entrada de la cova, «que ja han estat investigades i sumen setze cadàvers del segle II aC: dos adults, tres infants i onze nounats», apunta García. Entorn del 50 dC, el túmul s'abandona.