El llibreter Llàtzer Salom (1588)

Aquest llibreter, editor i venedor de llibres de cavalleries ens pot molt bé suggerir un passeig pel nostre carrer de Salom, no pel personatge al qual pugui estar dedicada aquesta via urbana sinó pel cognom, en si mateix, i el mot que representa o inclou. Hem de dir, de sortida, que els cognoms «Salem» i «Salom» són germans en la seva significació. Salem vé de l'àrab, «xalem», que vol dir «pau» i, Salom, de l'hebreu, «shalom», que és també «pau», curiós en el cas de dos pobles que al llarg de la seva història han vist més episodis bèl·lics que èpoques de calma i prosperitat.

Els «Salom» mallorquins són família pairal de les viles de Binissalem i Santanyí i està documentat que el 1285 Bernat Salom era diputat per la vila de Binissalem. Tenen escut d'armes truncat: primer, en camper de gules, una llàntia de quatre bleners; segon, escacat d'or i atzur. Però la literatura popular ens parla d'altres personatges que havien aquest cognom, com és el cas de la rondalla de mossèn Alcover titulada: En Salom i Es Batle, humor pagès digne de figurar en la narrativa picaresca del XVII:

«Això era un homo que li deien En Salom, més pobre que un ropit i més afavorit d'infants que un ase magre de mosques; però era més viu que una centella i taiava un cabei a l'aire. Un dia que dins ca seva no hi havia cap roegó de pa ni d'on fer-ne, se'n va a Ca's Batle...». I havent-li demanat almoina, el batle, que era molt bromista, li aconsellà d'anar a fer robatoris. En Salom s'ho va prendre talment, lletra per lletra, de manera que la víctima dels seus furts fou sempre el propi batle, el qual no es podia desdir del consell, a manera de llicència, que li havia donat.

És també curiós que en els llistats de la Inquisició hi figuri un tal Berenguer Salom, que havia nascut a Menorca, relaxat en estàtua per jueu el 10 de juliol de 1536.

El carrer, amb portes, portalades i finestrons antics, dissimulats per construccions i reformes del segle XIX, estretet, ens pot suggerir encara moltes més coses de quan aquest barri era «queto», sempre seguit vigilat. Així seria quan Anselm Turmeda ens conta que «edificà el gran abat un castell en una part de la ciutat, el qual era molt fort i inexpugnable, i en aquell habitava el dit abat amb els seus soldats, i tenia molt subjectes els perusins, en tal manera que no hi havia cap perusí que gosàs portar en si ni tenir en la seva casa cap arma de defensa, sinó que els tenia més subjectes que si haguessin estat JUEUS...».