Els rostres més destacats de l'art i la cultura de Mallorca no es perderen l'acte inaugural

En aquest ambient distès en el qual es movien els més de mil convidats assistents ahir vespre a la inauguració del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard, no hi podien faltar els representants més destacats de l'art i la cultura de Mallorca. Mentre eren a les terrasses exteriors i davall l'envelat habilitat pel Museu, galeristes, artistes i intel·lectuals de l'Illa es felicitaven de poder disposar a la fi d'una infraestructura de característiques tan importants com les que reuneix el nou centre d'art a Palma. Per aquest motiu, se'ls descobria examinant i comentant fil per randa el resultat del projecte, al qual molts han donat suport incondicional des dels seus inicis.

Satisfets davant la visió de l'edifici, tots se n'enorgullien davant la resta de convidats de l'Estat i internacionals, quan aquests lloaven la resolució de les obres de l'immoble, la instal·lació de Rebecca Horn a l'espai de l'Aljub o i l'exposició de referència, Es Baluard Any 0.

Així passava el temps al marc idíl·lic que donava la benviguda als convidats, entre els quals els creadors més representatius de la plàstica mallorquina conversaven de manera animada. Aquest era el cas de la pintora Maria Carbonero, que tot just haver entrat al centre en comentava les primeres impressions amb l'artista José Manuel Menéndez-Rojas, i amb les galeristes Patricia Estrada i Gerònia Martínez, de la sala Pelaires i la galeria Maior de Pollença respectivament. Tots coincidien «en la recuperació excel·lent que s'ha fet del recinte» i esperaven amb paciència el moment de descobrir-ne l'interior.

Un poc més allunyats de l'enrenou, el comissari d'art Pablo Rico es trobava al costat de Guillem Nada. El pintor de Sant Llorenç feia grup amb Josep Maria Sirvent i amb les seves parelles respectives, les quals pareixia que gaudien extraordinàriament de la festa, com també el dissenyador Miquel Adrover, que comparegué amb amics i amb familiars.

Una festa, d'altra banda, que Pep Guerrero tampoc no es volgué perdre. El pintor avançà que la seva participació a Arco «serà enguany una proposta sòbria» i comentava amb la directora de l'Espai Quatre del Casal Solleric Neus Cortés que els exteriors al voltant de l'edifici són tot un privilegi. «És meravellós, superb», afirmava amb admiració.

L'exterior s'omplia cada vegada més de color mentre els convidats continuaven arribant. En aquesta espècie de formiguer humà que s'anava formant també s'hi descobria la figura de Maria Torrens, filla de l'artista Xim Torrens i directora de la Fundació que du el nom del seu pare. Una de les joves promeses de la pintura mallorquina, Marcos Vida, acompanyava en la conversa la comissària d'art Barbara Ronte, esposa del director del Museu de Born Dieter Ronte -absent per motius de feina; l'artista austríaca Eva Choug-Fux i Teresa Matas, la qual confessà que li agradaria poder preparar en el futur una instal·lació a l'espai de l'Aljub.

Mentre s'acostava la nit, alguns cercaven refugi davall l'envelat. Joan Bennàssar, autor de Relats mallorquins, el llibre que fusiona els seus dibuixos amb els textos de Robert Graves -el seu filWilliam també hi era present- i que s'ha editat amb motiu de la inauguració del Museu parlava de manera animada amb la seva esposa Cristina Escape, amb la cònsol alemanya Karin Köller i amb el pintor Nils Burtwitz. Tot just devora, el pintor Joan Soler mantenia una conversa més privada amb l'artista Glòria Mas.

Sota l'envelat hi havia, arrenglerat, un gran nombre de pantalles on els presents podien seguir en directe la retransmissió de l'arribada dels reis al recinte. Tot i això, animats per l'aperitiu que se'ls oferia, la majoria continuava conversant. L'escultor Joan Costa, acompanyat per la seva dona, es trobava envoltat d'Helenita Olivares, la viuda d'Aligi Sassu; l'artista Fabrizzio Plessi i el vicecònsol italià Carlo Montaldo.

Al fons l'escultora Miquela Vida observava amb curiositat l'ambient de la festa, mentre devora, molt divertits, Horacio Sapere, Pep Col i Gudi Moragues anaven i venien saludant els coneguts. El fotògraf Joan Ramon Bonet conversava amb el membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts Francesc Miralles i amb l'artista Jorge Pombo. Darrere d'ells s'endivinava la figura de l'escriptor Baltasar Porce, que en aquell moment dialogava amb l'actor Simó Andreu. Josep Coll Bardolet, Joan Cunil i el pintor José Aranda també es refugiaren davall l'envelat.

Encara a l'exterior, gaudint de les terrasses, Jim Bird i Teresa Matas s'havien afegit al grup que integraven ara el pintor Ramon Canet, Guillem Nada, Paco Verdú, Pep Llambies, Rafa Forteza, el jove galerista Federic Pinya i Ramon Giner, un dels responsables del disseny del catàleg del Museu. Un poc endarrerit, Sineu arribava tot sol. Erwin Bechtold, Guido Dettoni; l'artista Yannick Vu, una de les primeres a arribar a l'acte; Ben Jakober, Amador Magraner; la polifacètica artista de Sóller Francesca Martí; Cati Juan i l'escultor Jaume Mir, entre molts d'altres, també apareixien disseminats per l'espai esperant el moment d'accedir al Museu.

El sector dels galeristes hi va tenir també una representació important. El primer que arribà va ser Joan Oliver «Maneu». Després del veterà galerista feren la seva entrada Antoni Bennàssar, Ferran Cano, Miquel Cerdà, Xavier Fio, Joan Guaita, Joan Antoni Horrach Moyà, Pep Pinya i Bernat Rabassa, que ben aviat es confongueren amb altres figures rellevants de la cultura mallorquina com l'historiador Sebastià Serra; l'assessor de Cultura de l'Ajuntament, Joan Carles Gomis; l'exregidora de Cultura Carme Feliu, el president de l'Acadèmia d'Estudis Genealògics, Històrics i Heràldics, Roman Piña Oms; la comissària Dolores Durán, l'exconsellera de Cultura Maria Antònia Vadel, el restaurador Josep Maria Pardo i l'editor Lleonard Muntaner, entre molts d'altres.