-Presentar un nou projecte és sempre una incertesa, així que comprovar que la gent continua al teu costat és una grata sorpresa. És el que imposa aquest treball d'estels fugaços i rendibilitat immediata; s'ha de lluitar contra l'oblit.
-Després de set anys vaig considerar que era el moment de fer un repàs a tot el que he après i constatar que em mantenc fidel als meus somnis, a les promeses de les meves primeres cançons. A més, era una manera d'agrair a la gent el suport que m'ha donat durant aquests anys.
-Sí, per això, per involucrar-hi el públic, però també per evitar-me el marró que suposava triar entre més de mig centenar de cançons.
-Sí, hi he inclòs sis nous temes, perquè volia deixar constància de les meves inquietuds i de la meva manera de veure el món. Per exemple a Aquella tarde exprés la meva condemna a la guerra i a Zona Zero, la meva relació d'amor-odi amb la ciutat a la qual visc.
-Les entrades per presenciar l'enregistrament s'esgotaren un mes abans. Com vàreu rebre aquesta notícia?-Per què vàreu creure que era el moment per fer un àlbum recopilatori?-Potser per això decidíreu que era el públic el que havia d'escollir les cançons?-A més heu inclòs noves cançons al disc.-Així que continuau conreant la cançó protesta?
-No crec que es tracti de conrear la cançó protesta com a gènere, sinó que a mi m'agrada cantar a tot el que m'emociona; i a més d'emocionar-me amb l'amor, també m'emocionen les notícies que llegesc als diaris, que mal repartit que està el món... És una manera de donar sortida als sentiments que desperten el món en què visc.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.