L'art a l'actualitat: darreres tendències

El Museu del Baluard inclou en el seu fons una significativa representació d'autors contemporanis, l'obra dels quals podrà servir per introduir els visitants dins els múltiples llenguatges amb els quals s'expressa la plàstica actual. Sense tenir en compte el muntatge temporal de l'artista alemanya Rebecca Horn a l'espai de l'aljub, Luz aprisionada en el vientre de la ballena, la planta -1 del museu mostra les obres de Jürgen Partenheimer, Fabrizio Plessi, Cveto Marsic i Tadashi Kawamata, entre d'altres, com a exemple de les creacions que s'estan donant a l'àmbit internacional i que es poden comparar amb les creacions més recents del panorama balear. Aquest darrer està representat per les obres d'Amador, Susy Gómez o Ñaco Fabré.

Pel que fa a Jürgen Partenheimer, l'obra de l'artista alemany es troba representada al fons del museu per Weiser. Aquesta peça és significativa de la trajectòria multidisciplinar de l'artista, caracteritzada perquè utilitza la imatge com a vehicle per despertar el pensament. L'obra de Partenheimer, d'una expressivitat continguda, està concebuda a partir d'alumini i bronze. L'ús d'aquests materials perment al creador jugar amb les formes que disposa en el pla de la superfície pictòrica de manera ordenada i no aleatòria com sembla en una primera visió de la peça.

Frabrizio Plessi, per la seva banda, testimonia amb la seva obra Cariàtide com les imatges -en aquest cas aquàtiques- es poden conceptualitzar dins l'art. Aquesta ha estat una constant dins la trajectòria de l'artista italià, que, sobre aquest mateix tema i mitjançant distints suports, va dur a terme un projecte d'enormes esponges de 80 metres d'alçària per tal de resoldre el problema de la marea alta a Venècia l'any 1970.

Amb una obra que ha estat cedida per l'Ajuntament de Palma, Favela Plan (1989), Tadashi Kawamata, artista de referència en l'art japonès dels 80, troba representació al museu amb una peça molt característica de la seva producció. Es tracta d'una escultura que incorpora damunt la seva superfície materials reutilitzats com tauló, fusta, alumini i cartó, i en la qual es constata la proposta de Kawamata de reflexionar sobre la dialèctica d'allò que s'ha construït i el que no s'ha construït. L'Ajuntament, que ha apostat per l'art els darrers anys incorporant noves obres al fons de la seva col·lecció, és també el propietari de l'obra de Cveto Marsic Terra de Mar, un oli damunt tela signat l'any 2000 amb unes dimensions de 225 x 270 centímetres.

Entre els autors mallorquins, Amador representa una nova generació d'artistes. El pollencí, que ha treballat al llarg de la seva trajectòria diverses temàtiques i experimentat amb distints estils, tècniques i materials, compta al museu amb l'obra L'home i la ciutat, un quadre que ha estat cedit per l'Ajuntament de Palma. S'hi pot apreciar una de les temàtiques més recurrents d'Amador, que sempre s'ha sentit atret per l'observació de la relació entre l'home i la ciutat, l'ésser humà i el seu entorn immediat.