TW
0

Els Jurats de Ciutat, en virtut del «Regiment de Sort e Sac»), és a dir, per sorteig, nomenaven com a veedor del peix o «vessador» el peraire Ballester, successor d'Andreu Pujals, que exercia el mateix càrrec i era «remogut del dit vassatge del peix». Aquesta plaça de la «Peixateria vella» era més gran que no pas ara, puix que amb el temps donaria lloc als carrers Julivert, Blanquer, Paners, Baratillo, Veïnat i Bunyols, essent llavors travessada pel carrer Colom. Aquesta plaça es convertí en mercat del peix per concessió d'Arnau de Font, batlle general de Mallorca, el 3 de juliol de 1246. Hi havien instal·lat vuit taules grans, «ad faciendum oficium piscariae» i el trast limitava per una banda amb la síquia de l'aigua de la vila i, per una altra, amb el forn de Martí Petro Dezi i una zona on els hortolans venien també els seus productes. El 1250 eren comerciants peixaters nomenats mitjançant notari Maimó Corva, Arnau Fuster, Arnau Oleguer, Guillem Foix, Berenguer de Granollers i Pere Coc. El 1493 s'encarregaven del negoci Joan Xaparrot i la seva muller, sempre pel règim d'arrendament. I com era aquesta peixateria del «rastrillo»: Imaginem-ho per via dels cronistes: «Coronava el solatge empedrat, amb les taules protegides amb tenderols, la bandera quadribarrada, i no hi mancava una capelleta dedicada a Sant Pere, amb un llum encès sempre seguit a despeses del Gremi. Amb el temps també es va vendre carn en el recinte i havent prohibit els cristians la venda de carn 'rabinada', és a dir, kosher, en el barri, protestaren els jueus al governador Olf de Pròcida, el qual decretava el 1373 que 'els jueus puguen degollar e matar bèsties grosses e menudes e aparellar e en tant vendre en les carnisseries dels cristians carns a lurs propi ús sens contradicció dels cisadors e de tota altra persona', això era, un permís indefinit per a vendre carn sacrificada pels rabins en els indrets on els cristians tenien a la venda la seva». Tanmateix, i com veim en tractar la Costa d'en Berga, els carnissers hebreus s'acostaren a la plaça del Mercat però hi restaren arraconats. Però tornant a la placeta de la Peixateria Vella, altres cròniques ens han deixat els noms dels seus habitadors dels segles XV i XVI, entre els quals hi figura majoria de conversos i descendents de conversos com el paraire Bartomeu Balell (1511), el sastre Pere Nava, el barber Joan Sbert, el botiguer Joan de Burgos, el tintorer Jaume Ferrer, els ferrers Joan Agras i Mateu Serra... i curiosos noms femenins: na Canera, na Griselda, n'Alquàssera, na Politxona, na Figuerola, na Girarda, na Juliana...

Els pobladors del Call eren, per altra banda, consumidors de peix la major part de la setmana, costum que seguiren els conversos, segons els maliciosos comentaris dels cristians vells, i així sabem també per via dels cronistes que els gèneres més venuts eren la sardina, l'aladroc, l'alatxa, l'oblada, el sard, el sorrell, el dentol, la mussola... encara que els jueus, segons la seva llei, només podien consumir el peix d'escata. A les cançons de noces dels jueus medievals se'ns parla, per altra banda, del peix que afavoreix la virilitat i es fa una referència especial al peix saget, el moixó i l'esturió, que encara no havia desaparegut de la Mediterrània. Sabem, fins i tot, preus datats el 1477: una dotzana de pagells valia vuit sous; una dotzena de pàmpols, sis sous; una dotzena de molls, quatre sous; una dotzena de llampugues, dotze sous... i tres comptes i mig de gerret, tres sous.