Es traslladen a Palma les monges de l'Olivar de s'Esgleieta i fixen la seva residència en un casal del trast on ara es troba el Mercat de l'Olivar, així anomenat per aquesta causa. Les monges de l'Olivar no tendrien res a veure amb la música sefardita si no fos per la lletra de la nostra Cançó de les Transformacions, la qual té fondes arrels que breument provarem d'esbrinar. En la nostra temàtica medieval i en l'àmbit del món dels romanços, la peça que comentam gaudeix d'una llarga tradició i no tan sols en el si de la literatura catalana popular, sinó també a la Provença i al nord de la península Ibérica. Cançó romanesca, per tant, inspirada en les primeres manifestacions trobadoresques. És interessant observar que el filòleg alemany Max Leopold Wagner, autor d'importants estudis sobre dialectologia espanyola, recollí una versió de les «transformacions» de llavis d'una jueva sefardita d'Esmirna, Marcada Barzano, que tenia en aquells moments vuitanta-nou anys. Trobà altres versions semblants a Salònica, Rodes, Grècia, l'Àsia Menor i el Dodecanès. Foragitats els jueus d'Espanya el 1492 s'endugueren de totes les regions i contrades, parla, cultura i tradicions.
I d'entre aquestes, aquest romanç de les «transformacions» prenia de boca d'aquells hebreus hispànics aquest suggestiu argument: «S'enamora una certa princesa d'un noble, el comte Alima, amb la total oposició de sa mare, la reina, que fa matar el cavaller. Després, sorda davant les protestes de la seva filla, l'assassina igualment. I ja tenim els dos amants sota terra, davall un roser. Aleshores els difunts recobren l'existència prenent la forma d'un altre ésser viu. El donzell esdevé una clavellina i ella es fa un roser. Però la reina maleïda se'n va témer i els féu arrabassar, desfer fulla a fulla, per tirar-los al vent. I amb això, miraculosament, ell es convertí en falcó i ella en colom. Els ballesters de la reina els caçaren i se'ls menjaren. Només en restaren alguns ossets i foren tirats a la mar. Ell esdevingué, aleshores, llenguado i ella, carpa. Novament pescats per ordre de la reina, els dos peixos serviren de dinar. Soterrades les espines dessota d'un portal, es varen transformar altre cop. Ell en escorpí i ella en serp.
Entraren en el castell i mossegaren la reina i morí així, enverinada doblement, la gran perseguidora. En morir aquesta, recobraren la forma humana els dos amants i es casaren...»
Heus aquí la versió mallorquina:
«-Si tu me vas darrere,/ jo t'aniré davant:/ Jo me faré la Lluna, / Lluna del cel més gran. -Si tu te fas la Lluna,/ Lluna del cel més gran,/ jo me faré nigul /i t'aniré tapant. -Si tu te fas nigul, / i a mi me véns tapant,/ jo me faré la rosa,/ rosa del roser blanc. -Si tu te fas la rosa,/ rosa del roser blanc,/ jo me faré l'abella /i t'aniré xupant. -Si tu te fas l'abella,/ i a mi em véns a xupar,/ jo me faré balena,/ balena de la mar. -Si tu te fas balena, /balena de la mar/ jo em faré pescador/ pescadoret de nau. -Si tu et fas pescador/ i a mi em véns a pescar,/ jo me faré l'arena,/arena de la mar. -Si tu te fas l'arena,/ arena de la mar,/ jo me faré les ones/ i t'aniré a banyar. -Si tu te fas les ones/ i a mi me véns banyant/ jo me faré la llebre/ llebre del camp més gran. -Si tu te fas la llebre,/ llebre del camp més gran,/ jo em faré caçador,/ i t'aniré caçant. -Si tu te fas caçador/ i a mi em véns a caçar, jo me faré la monja,/ monja de l'Olivar. -Si tu te fas la monja,/ monja de l'olivar,/ jo me faré el frare/ i et vendré a confessar./ -Si tu te fas el frare/ i em véns a confessar,/ val més que mos casem/ no tornarem penar.»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.