23/01/04 0:00
TW
0

NÚRIA ABAD. Palma.
Els historiadors de l'art, Aina Pascual i Jaume Llabrés, són els autors del llibre Es Baluard de Sant Pere i la ribera del mol, que s'edita amb motiu de la inauguració d'Es Baluard. Es tracta d'un rigorós treball, amb fotografies de Donald G. Murray, necessari per entendre el procés evolutiu d'aquest element integrant del sistema defensiu de la ciutat de Palma, des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat, i que posa especial èmfasi a la construcció renaixentista.

Gràcies a aquest estudi, s'ha aconseguit documentar l'anomenada porta de Santa Catalina, objecte de polèmica fins ara, i datar la porta homònima del segle XVII. També deixa constància que, en aquest recinte en què ara s'ubica el Museu Es Baluard, van treballar alguns dels millors enginyers militars de l'època, com Hugo de Cessena, Giovanni Battista Calvi, Giacomo Palearo Fratin i Vicenç Mut, entre altres.

Aquest volum, amb reproduccions d'antigues teles, dibuixos, retaules i fotografies, explica que el procés constructiu del baluard de Sant Pere, conegut originàriament com el bastió de Santa Catalina, discorre en un ampli marge entre 1576 i 1655. La seva configuració en el conjunt fortificat de la murada de Ponent s'ha de valorar en funció de l'obertura de la porta nova de Santa Catalina (1644-1652) i a la construcció, no prevista al recinte original renaixentista, del Fortí (1670), projectat per Vicenç Mut davant del baluard de Sitjar.

A l'inici del segle XVIII, quan l'enginyer militar Martín-Gil de Gaínza executa la primera fase de la murada del mar, el baluard de Sant Pere passa a presidir el punt més espectacular d'aquest espai de Palma, dominant la desembocadura del torrent de la Riera i el glacis de Santa Catalina.

Pasqual i Llabrés destaquen, així mateix, que, a causa de les obres de restauració d'Es Baluard, realitzades a començaments del segle XIX, i de la construcció del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,s'ha rehabilitat el gran aljub del segle XVII, que s'ha convertit en un dels espais més singulars. Aquest, durant molt de temps, va ser un dels dipòsits d'aigua més importants de la ciutat i servia per al subministrament dels barris del moll i, particularment, per al proveïment dels vaixells del port.

També remarquen especialment la toponímia de l'entorn del baluard, que ha reflectit al llarg dels segles l'evolució urbanística d'aquest paratge. La murada medieval primer, i les construccions vinculades a l'últim recinte fortificat després, van configurar un espai urbà molt determinat pel fet de trobar-se al radi d'interès d'un enclavament militar que afectava tant el Puig de Santa Creu -el seu nom original- i la seva àrea, com la zona exterior immediata.

En aquesta zona va néixer el primer raval de Palma, el de Santa Catalina, des de sempre un espai relacionat amb el baluard i amb la fortificació del mateix, que no va assolir el seu ple desenvolupament fins a la demolició de les murades de la ciutat de Palma.