TW
0


Entrar a la plaça Major passades les deu del vespre en la revetla de Sant Sebastià és pràcticament una proesa. El cartell de grups d'enguany preveia una gran massa de fans, que al matí ja havien rebut enmig d'empentes Raúl i El canto del Loco a l'aeroport de Son Sant Joan i que ja feia una bona estona que estaven instal·lats devora l'escenari. Al final de la plaça, joves i grans s'agrupaven torrant pa i xerrant sobre les festes, tot esperant l'inici del concert, a càrrec del grup mallorquí Isla San Juan.

Sebastián Heredia, David Balaguer i Toni Gimeno, els tres components del grup, tocaren la primera cançó devers les 11 de la nit i el públic començà a animar-se. Amb una temàtica basada principalment en l'amor, feren un recorregut pel seu millor repertori. La balada Amistad, popularitzada pel concurs televisiu Gran Hermano va fer enlairar encenedors i sentir les veus més joves que omplien l'indret. Seguí Las cosas del amor, Amo en silencio, Basta ya!... Amb Noche de San Juan demanaren l'acompanyament de la bateria amb mamballetes dels assistents. Va ser el moment més àlgid del grup mallorquí, que anteriorment s'anomenava Quo vadis i que va decidir agafar la màgia de la nit de Sant Joan per batejar-se de nou.

Passada la mitjanit, ja dia de Sant Sebastià, el cantant donostiarra Raúl sortí a l'escenari entonant Y sigo vivo, un senzill del seu darrer disc, As de corazones. Quatre ballarines coreografiaven la cançó, de ritme llatí i tornada fàcil. Per agafar força prosseguí amb la balada De todo me doy cuenta i continuà movent-se per l'escenari amb la desimboltura que el caracteritza i enmig dels crits de les fans, que el volien tocar. Amb Baila, baila, baila encoratjà el públic a cantar amb ell acostant el micròfon a les primeres files.

Després de canviar de vestuari, retornà amb ganes d'esverar les al·lotes, però només una fou l'afortunada. Emocionada, pujà a l'escenari i es foneren en una abraçada. Després del detall, Raúl presentà els músics que l'acompanyaven i complí la seva promesa de Sant Sebastià: oferir una versió del seu primer èxit, Sueño su boca. Versionada en acústic i mesclada amb Por un bolero de amor, agradà molt als milers d'assistents que omplien la plaça. Raúl s'acomiadà amb Prohibida i entre aplaudiments.

Tot i començar a actuar una hora més tard d'acomiadar-se Raúl, els que feren embogir les fans va ser el grup madrileny El canto del Loco. Dani, David, Chema i Jandro, amb la seva música electritzant i unes lletres adolescents, van fer botar els assistents amb A contracorriente, Volver a disfrutar i sobretot, La madre de José, que corejaren les centenars de joves de les primeres files. El Canto del Loco és una banda de contacte directe i que sap com agradar al públic. El cantant, Dani, es posà la camiseta del Mallorca amb el número 12 mentre deia: «Vinga aquestes mamballetes mallorquines!». Al final, ells i el públic descarregaren tota l'adrenalina.