TW
0


«D'aquí a vint anys, quan el meu país, Catalunya, sigui un estat independent de ple dret emmarcat dins la Unió Europea, estic segur que un escriptor imparable serà premi Nobel en català». La frase pertany a Hèctor Bofill, l'escriptor que ahir se'n va dur el premi Joan Alcover de poesia per Les genives cremades i que no es va tallar ni un pèl en el moment de fer el seu discurs de recepció del guardó. «Vull reflexionar sobre un fet, que és el que els imparables ens hem emportat enguany els quatre grans premis de poesia malgrat que la gent ens ha volgut silenciar i ens ha insultat, això suposa que hi ha en marxa una gran revolució literària i un gran moviment».

Les declaracions de Bofill no varen fer gens de gràcia als polítics presents en aquesta edició de l'entrega dels Ciutat de Palma, que per primera vegada va estrenar l'escenari del castell de Bellver, on ningú no es va poder treure l'abric malgrat les estufes que ensenyorien el pati gòtic del Castell.

I és que els polítics varen ser els grans protagonistes de la vetlada, perquè el món de la cultura va donar l'esquena ben a les clares a aquest acte. De fet, només es va poder veure la presidenta de la fundació Cela, Marina Castaño, el president de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, Jaume Mir; el president editor de Diari de Balears, Pere A. Serra, l'editor Francesc Mol, i el seu director literari, Sebastià Alzamora; els pintors Joan Costa i Rafael Perelló i els galeristes Joan Oliver, «Maneu» i Joan Antoni Horrach.

Les reivindicacions de Bofill no varen ser les úniques de la nit. Així, la batlessa Catalina Cirer, també va haver de veure com els desallotjats del centre S'Eskola rebien els visitants amb el crit «un desallotjament, una altra okupació», i també com els bombers duien fins a l'entrada de Bellver les seves reivindicacions.

Entre els assistents es va poder veure el president del Govern balear, Jaume Matas; el delegat del Govern estatal a les Illes, Miquel Ramis; el conseller d'Interior, José María Rodríguez; el conseller de Cultura, Francesc Fio, i la consellera insular de Cultura, Dolça Mulet. El candidat del PSOE a Madrid, Francesc Antich, també va ser present a la cerimònia.

La batlessa de Palma, Catalina Cirer, va estar flanquejada per la majoria de regidors del seu grup a l'Ajuntament de Palma i també hi assistiren els socialistes i els del PSM. La resta dels premiats varen ser Emili Bayó, que va obtenir el Llorenç Villalonga de Novel·la per L'edat de les paraules; Joan Morey, premi Antoni Gelabert d'arts plàstiques per Fucking Fashion Ruls; i Antoni Forteza i Pere Rebassa, que varen aconseguir els dos d'arquitectura.

La cerimònia va ser retransmesa en directe per part del centre territorial de televisió espanyola de les Balears, presentada per l'escriptora Maria de la Pau Janer, i va estar molt ben organitzada, amb unes grans actuacions del Cor d'Studium Aureum, el grup Percussi o no, i Kaware, que varen aconseguir grans aplaudiments del públic. Un dels moments més esperats de la jornada va ser el discurs de Catalina Cirer, que havia quedat en secret fins al darrer moment.

La batlessa va explicar que «em sent orgullosa d'aquesta vetlada tan especial i del marc incomparable del castell de Bellver. El protagonisme avui no l'ha de tenir la batlessa, sinó tota la ciutat». Cirer recordà els fundadors del premi i va assegurar que «la cultura ha de ser un pilar de la societat per fer-la més justa i igualitària», a la vegada que va garantir el suport de la seva institució per «crear una societat més culta i oberta».

Al final de l'acte va ser el moment de les típiques fotos de família de tots els guanyadors junts, el record del primer Sant Sebastià al castell de Bellver, que no passarà a la història ni pel glamour ni pel suport del món cultural a la política de l'Ajuntament de Palma».