El Baluard desperta expectació i aixeca elogis per la seva arquitectura

L'escultor Ben Jakober és rotund: «Conec molts edificis antics recuperats i la intervenció en aquest és, de lluny, la millor, sense matisos. Els arquitectes han estat a l'altura de qualsevol nom internacional en aquest tipus d'intervencions. El concepte i l'execució han estat perfectes».

Encara que no coneix com es desenvoluparà el programa museístic, Jakober apunta que amb la participació de Rebecca Horn, un dels vint artistes més importants del món, «no et pots equivocar». I afegeix una reflexió nova a la visió del Baluard: «Quan antigament els navegants entraven a la badia veien representats, arquitectònicament, tres poders: el polític, amb l'Almudaina; el clergat, a la Seu i el comerç, a la Llonja. Ara es veurà també el de la cultura».

L'artista Yannick Vu lloà el treball dels arquitectes. «Han sabut mantenir-se en un pla més neutre, cosa que és difícil, i no neguen la murada». Yannick va visitar l'edifici «amb gent de Nova York, relacionada amb el MOMA, i els va semblar fantàstic, el contenidor és realment bell». Respecte que el museu ja sigui una realitat, assenyala que «Mallorca ha de ser conscient del que ha ocorregut, que no és gens fàcil, i hem d'agrair la visió d'una persona que ha sabut extreure el millor de les institucions». Sobre la presència de Rebecca Horn, comenta que «enllaça el futur amb el passat».

El pintor Ñaco Fabré, a qui la visita li va «fer ganes de posar-me a treballar allà mateix», li genera «bones esperances, serà bo per a Mallorca». «Com a museu públic ha de viure una realitat i el que necessita són bones exposicions, bons projectes, posar-se en un circuit internacional i fer un seguiment de l'art contemporani».

L'escultor Eugenio López diu que «la ubicació ve a regenerar, de manera notable, tant l'edifici mateix com bona part d'un barri fins ara marginal. L'espai nou que ha propiciat és un excel·lent diàleg de tradició i modernitat arquitectònica; té una mida molt atractiva i la murada delimita doblement aquell espai per a la contemplació i el silenci que ha de ser un museu».

El pintor Erwin Bechtold qualifica d'«extraordinària» l'arquitectura i la «resolució dels espais interiors per penjar-hi obra». La ubicació «no pot ser millor» i de la seva visita recorda el passeig per la zona alta de l'edifici «entre la mar i la murada». Respecte del fons, afirma que coneix la Col·lecció d'Art Serra, que qualifica «d'important no solament en la representació d'obres d'art internacional, sinó també de la pintura i escultura fetes a Balears».

Fernando Francés, director del Museu de Màlaga, assenyala que «el contenidor em sembla bellíssim i la ubicació excepcional», perquè els museus han d'estar situats en «zones cèntriques i no aïllades, perquè el seu objectiu és apropar la cultura als ciutadans, no posar dificultats». I afegeix que Rebecca Horn és una de les artistes europees «que més m'han interessat. Tot està a favor del museu -conclou-, allò difícil és saber mantenir-se» i oferir un bon programa sense «anar matant ocells segons vagin apareixent».

És el mateix que demana a Es Balaurd l'escultor Pep Canyelles: «Desitjaria que realment fos un gran museu representatiu de l'art contemporani i que també hi tingués cabuda la història d'aquest petit país; ens mereixem això i desig que sigui així». Canyelles tampoc no va poder resistir-se a una arquitectura «esplèndida» i el «va impressionar» l'aljub.

A Mariano Mayo, pintor i president de l'Associació d'Artistes Visuals, també li van agradar molt l'arquitectura i l'aljub. «Estam expectants i escèptics sobre si es compliran les expectatives. No estam contra el museu, volem sentir-nos-en orgullosos, que sigui el millor». Espera que sigui un museu «al dia, dinàmic, que faci intercanvis amb altres museus i no es quedi en casolà».