Carrer Torre de l'Amor (1493)

Arnau Domènec, llibreter d'ascendència jueva, habitant, com el seu fill Antoni, del carrer de l'Amor, després dit de la Torre de l'Amor, moria a la presó inquisitorial i, per això, seria relaxat en estàtua el 1493. Tanmateix resulta curiós trobar un llibreter en un barri quasi exclusivament poblat per assaonadors, blanquers i pelleters. Els assaonadors o adobadors de cuirs tenien cura de les operacions de greixatge, tenyit i llustratge mentre que els blanquers eren només especialistes en l'adob i els pelleters en la preparació final i venda del producte. El carrer de la Torre de l'Amor és curt i estretet i, actualment desemboca a la placeta del Venerable Mossèn Miquel Maura, vorejada al fons pel nou teatre municipal de Xesc Forteza i a la dreta, per l'oratori i convent neogòtics de les Monges del Culte Eucarístic, una congregació que fundà el 1902 el clergue abans esmentat. Per altra banda, aquest carrer té la seva llegenda, la d'un jueu ric que va fer construir, damunt ca seva, una torre per tal de poder contemplar un jardí freqüentat per la dona casada que li agradava força. Però el que ens diu la història és que tal torre fou l'habitatge del dissortat Estruc Sibili, això és, el «Sevillano», damunt la casa on els jueus celebraven les seves sinagogues i reunions. Havent estat acusat de renovar en la persona d'un moro esclau la passió i mort de Jesús, el bisbe Gil Sánchez Múñoz el manà detenir i empresonar. Era condemnat a la foguera, el mateix que dos rabins més, Farrig «el Geperut» i Stellatar, que era Cap del Call. Això era el 1435, com ja hem referit en altres indrets. Però quins altres personatges habitaven el carrer de l'Amor? Un notari, un mariner, un capellà, un paraire i tot un seguit de jueus conversos com els Brondo, Pasqual i Galceran, família de notaris i causídics. O assaonadors com Cristòfol Cortal, Cristòfol Nacre (notem que Cristòfol era el nom de baptisme més freqüent en el barri de la Calatrava), Pere Arsis, Antoni Nadal (de la mateixa família que Gaspar Nadal, un tintorer reconciliat pel tribunal de la Inquisició el 1489), Joan Subirats, Mateu Veny, Thomàs Ferrer, Joan Rabassa, Antoni Alguer i d'altres de la mateixa època. Llavors, Bernat Riera era sastre. I Gaspar Brondo, plater, que havent pogut fugir del Sant Ofici el 1490 fou relaxat en estàtua. Igualment foren perseguits els Subirats, i l'esposa de Francesc, una tal Violant, també, essent ja morta, era relaxada en estàtua el 21 de maig de 1490.