El terrible dictador Francia (1766)

Miquel Ferrà i Martorell06/01/04 0:00

José Gaspar Tomás Rodríguez de Francia naixia a la ciutat d'Asunción. Son pare era d'origen francès i residí alguns anys al Brasil. El Govern espanyol el demanà per a la fundació d'una fàbrica de tabacs i a la ciutat d'Asunción es casà amb una «criolla». José Gaspar fou educat pels frares franciscans i després començà els estudis eclesiàstics en el Seminari d'aquella mateixa capital. Llavors, passà a Córdoba de Tucumán, on es doctorà en dret canònic. Allà mateix tingué una càtedra de teologia però ja no va rebre els ordes majors, és a dir, que no era capellà. De retorn a Asunción, ensenyà llatí en el Reial Col·legi de Sant Carles, però fou acomiadat d'aquella feina pel fet de tenir idees liberals. El 1811 el virrei de Río de la Plata hagué d'admetre la segregació i la independència de la província del Paraguai i era convocat un Congrés que decidí que el nou Estat fos regit per una Junta Superior de Govern, i dintre de la qual hi figurava el doctor Francia. Després de diverses intrigues i canvis, s'establia un poder executiu en mans de dos cònsols anuals per a tres anys cada legislatura. Un d'ells, el més llest, audaç i astut fou el doctor Francia, que no trigaria a declarar-se únic cònsol i dictador per tal de «reunir en una sola mà tot el poder, i posar remei als mals del país...»

La dictadura tingué una durada de 1814 a 1840. Diu l'historiador Fonrodona que Francia «estava obsessionat des del començament del seu llarg Govern amb la idea de guardar l'ordre en el país i per això fou un home de cultura que governà com si fos el propietari d'una gran hisenda, a un poble ignorant. Amb mà de ferro organitzà l'Exèrcit, millorà l'economia i posà els fonaments de la nació. «Però vingueren els dies de terror. Trencà les relacions amb el papa i atacà l'Església local, condemnà capellans a presó, tancà els seminaris, secularitzà els béns del clergat... No era amic tampoc de certs intel·lectuals i, així, empresonà el savi francès Aimé Bonpland i s'enfrontà de paraula amb altres cabdills independentistes americans com Bolívar, Rivadavia, Artigas. De fet omplí les presons i sacrificà moltes vides humanes, manifestant entre altres, idees que treuen a rotlo una estranya psicologia: «No vull ni desig entrar en relacions amb Colòmbia ni amb altres pobles hispanoamericans, ja que el Paraguai vol continuar aïllat fins que sia restituït al Nou Món la calma de què gaudia abans que hi apareguessin apòstols revolucionaris, cobrint amb branca d'olivera el malvat punyal, per a regar amb sang la llibertat que els ambiciosos pregonen...» El doctor Francia començà a veure aleshores conspiracions pertot arreu i afusellà la majoria dels seus amics i companys. Governà tot sol, no volgué ministres ni consellers. Morí el 20 de setembre de 1840 i algú va fer desaparèixer les seves despulles i també els seus papers, les seves cartes i els seus escrits.