El poeta Andreu Gomila guanya el premi Memorial Anna Dodas

Reconeix la millor òpera prima poètica dels darrers dos anys

TW
0

Du els cabells llargs, molt llargs. Amb la mà, destre, remena amb força el sucre perquè es fongui dins l'interior del cafè amb llet i el difumini. Comença a parlar amb convenciment sobre la poesia i sobre la literatura en general i assegura que «guanyar un premi al qual no et presentes sempre és un gran estímul».

La frase i la descripció pertanyen a Andreu Gomila, que acaba d'obtenir el premi Memorial Anna Rodas, que convoca l'Ateneu de Folgueroles per distingir la millor òpera prima poètica de cada dos anys, en aquest cas el seu Un dia a l'infern dels que són, que guanyà l'Amadeu Oller del 2001.

«El premi només suposa un reconeixement, però sempre agrada que t'alabin la feina feta. Els organitzadors han intentat aconseguir que el meu llibre es reeditàs, però els resultats han estat negatius i per això ningú que no tengui cap exemplar dels venuts no podrà llegir el llibre».

I és que La Magrana va aconseguir l'èxit de vendre l'edició sencera i no vol córrer cap mena de riscs. «Jo em vaig presentar al premi Amadeu Oller perquè darrere hi havia un bon segell editorial, però al final no ha tingut ni tan sols bona distribució. En aquest país el 70% dels llibres de poesia ja neixen morts».

Sigui com sigui, el reconeixement com a millor òpera prima sempre el tindrà. «El problema és que ara mateix hi ha una invasió de premis molt grossa. La literatura catalana està passant un moment molt bo, de molta de qualitat, però el mercat es veu aviciat pels guardons i per moltes altres coses».

Tal vegada per això Andreu Gomila ha mogut un llibre nou que està en procés de publicació «sense participar en cap premi; em fa il·lusió publicar-lo així, sense el suport de cap premi al darrere».