Neix «Madame Bovary» (1856)

Però sí que és cert que madame Bovary existí per partida doble.

En primer lloc, es coneix l'existència d'un metge humil anomenat Eugène Delamare, que fou deixeble del doctor Flaubert, pare de l'escriptor, casat en primeres noces amb una dona major i, després de restar vidu, va contreure novament matrimoni amb una jove que havia nom Alice-Delphine Couturier. Aquesta Madame Delamare fou, sens dubte, el model flaubertià del personatge adúlter. No tenia fortuna personal, no era hermosa i s'ha dit que era nimfòmana.

Tingué molts amors, s'endeutà fins a les celles i morí als vint-i-set anys, el 1848.

Un altre paral·lelisme amb la Madame Bovary de Flaubert fou madame Pradier, casada amb el famós escultor que tenia el doble d'anys que ella. Flaubert, estant a París, visitava el matrimoni. Pradier havia esculpit el bust del pare i la germana del novel·lista i no era estranya, per tant, aquella amistat. El 1833 l'escultor es casà, per tant, amb Louise Darcet, una al·lota de dinou anys. En restar vídua, aquesta dona heretà una important fortuna i es dedicà a constants aventures amoroses. Amb tot això, va fondre els doblers ràpidament i s'endeutà fora mida. Perseguida pels creditors i pels prestamistes, enmig d'un gran escàndol, volgué acabar amb la seva vida tirant-se de cap al Sena. Com que no ho aconseguí, fugí de la societat i recollida a un convent o hospici de monges, morí malalta i pobra el 1885. Una i l'altra, en feliç combinació, donaren a Flaubert el transcendent personatge.

París era testimoni d'un gran canvi polític, el cop d'Estat de Lluís Napoleó. En aquests moments, Flaubert es dedica a escriure la seva gran novel·la, o si voleu, la més emblemàtica. Mentre festeja Louise Colet, que suposa alguns parèntesis amorosos, es llançà amb cos i ànima a la seva història. Escriu en el seu estudi de Croisset i quan Louise hi vol participar, ve de seguida la ruptura. En companyia de sa mare i de sa neboda, segueix treballant Madame Bovary, que acaba el 1856. Abans de publicar-se en llibre es farà a la «Revue de París». Sembla que algunes escenes del relat causaren escàndol i l'escriptor fou processat, el febrer de 1857, per haver ofès la moral pública. Tanmateix aconseguí l'absolució i el procés fou la publicitat millor que el llibre podia tenir, de manera que fou un gran èxit, com ho havia estat ja a l'època nadalenca de l'any anterior.