TW
0

És un cas curiós. Existí realment el llibre dels Mormons? Aquell document suposadament sagrat i fet amb planxes d'or? Tals planxes no poden esser avui en dia analitzades, ja que no les tenim. Però per als seguidors de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, popularment coneguts com a «mormons», les planxes no només existiren sinó que el seu profeta Smith les examinà i traduí acuradament per especial concessió divina. Actualment, l'Església Mormònica té una significativa presència a la nostra illa i per això, encara que sigui des del punt de vista informatiu o cultural, és útil parlar-ne. Joseph Smith, un nord-americà nascut el 1805, hagué de viure en els seus anys de jovenesa les agres disputes i polèmiques religioses entre metodistes, presbiterians i baptistes. Smith no sabia per quina d'aquestes organitzacions religioses decidir-se i estudiava els textos bíblics fins a l'esgotament per tal d'esbrinar quin cristianisme reformat o protestant s'acostava més a la veritat. I aquí comença la crònica de fets sobrenaturals: el 1823 se li apareixia un enviat del Senyor anomenat Moroni, que li digué on estava amagat el llibre sagrat escrit per un profeta que havia nom Mormó. Segons explica l'historiador Juan Eslava, «aquest llibre recollia la història sagrada de les antigues Amèriques i hi estaven continguts alguns milers d'anys d'història religiosa sobre els primers colonitzadors de les Amèriques i com Déu els guià des de Terra Santa».

Per a traduir el llibre, Joseph Smith trobà en el mateix amagatall dues pedres, en anells d'argent, les quals, assegurades a un pectoral, formaven el que en deien Urim i Tumim; que la possessió d'aquestes pedres era allò que feien servir els vidents en els dies antics i que Déu les tenia preparades per a la traducció del llibre...

La troballa fou feta allà on l'àngel Moroni havia indicat, això és, sobre un pujol proper a Manchester, Ontario, estat de Nova York. Poc després, vuit testimonis pogueren contemplar les planxes daurades i signaren un document on donaven fe de l'existència del llibre: «Hem tocat amb les nostres pròpies mans totes les fulles que l'esmentat Joseph Smith ha traduït; i també hi hem vist els gravats continguts en aquestes, i tot plegat té l'aparença d'una obra antiga i exquisidament cisellada».

No acabava aquí la cosa. En un altre document es podia llegir:

«El professor Anthon manifestà que la traducció era correcta i més exacta que qualsevol altra que fins aleshores s'hagués vist de l'idioma egipci. Llavors li vaig mostrar els que encara no estaven traduïts i em va dir que eren egipcis, caldeus, assiris i àrabs, i que eren caràcters genuïns».

Desaparegudes les planxes, segons Smith recollides pel mateix àngel un cop traduïdes, la qüestió de fe persisteix.