El portaveu dels nacionalistes, Pere Muñoz, va explicar que «Joan Alcover és un poeta que ha viscut sempre a Palma i seria just que li féssim aquest reconeixement en el 150è aniversari del seu naixement». Es dóna la circumstància que ja s'està planejant des d'altres institucions la declaració del 2004 com l'any Costa i Llobera, que va néixer el mateix any que el poeta palmesà.
Els nacionalistes volen així que l'Ajuntament de Palma reivindiqui Alcover com un dels grans escriptors i intel·lectuals de la ciutat de Palma i en promogui un major coneixement entre els seus ciutadans. Joan Alcover, fill il·lustre de la ciutat de Palma, va néixer a Palma el 1854. Va estudiar el batxillerat a l'Institut Balear, on va ser deixeble de Joan Lluís Pons i Gallarza i company de Costa i Llobera i d'Antoni Maura, i féu la carrera de dret a Barcelona.
L'activitat poètica li era un complement de la funció social que exercia, com a prohom de prestigi, centre d'una tertúlia que reunia a casa seva els intel·lectuals de més prestigi de l'illa. L'adhesió inicial, dels anys estudiantils, als principis de la Renaixença es va anar mantenint, bé que relativitizant-se i amb un progressiu decantament cap a l'adopció del castellà com a llengua poètica fins a fer-se gairebé exclusiva.
A partir de 1899 i fins al 1903 es produeix un canvi d'actitud davant la llengua i, després d'un període de defensa del bil·lingüisme, acaba adoptant de forma conscient i decidida el català, en una decisió ja irreversible que justifica en nombrosos escrits. La interpretació de les raons d'aquest canvi ha estat motiu de polèmica. En general s'ha relacionat amb la mort de la seva filla Teresa que el porta a l'opció d'una poètica de la sinceritat, en la qual fonamentarà la seva poesia, convertida en instrument d'expressió del seu dolor.
Hi ha factors culturals i concretament l'impacte a Palma del grup modernista format al voltant de Miquel dels Sants Oliver, que impulsa una intensa vida cultural de modernització i d'integració en la cultura catalana, en un programa que acabarà concretant-se en l'anomenada Escola Mallorquina. Dins d'aquest marc, Alcover troba un espai propi d'acció cultural efectiva, un sentit social a la seva activitat creativa, de manera que la seva poesia, a la vegada que es personalitza, es carrega de sentit humà i col·lectiu.
Així mateix, el seu discurs Humanització de l'art exposa la seva posició contrària als corrents de l'art per l'art, als simbolistes i parnassians, en una clara sintonia amb les actituds veristes i vitalistes del moment, que defensaven els lligams entre creació poètica i vivència personal, emotiva. També reclama, però, el domini de la tècnica i una extremada cura en el llenguatge.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.