L'han muntada grossa. I estan imparables. Segurament molts de vostès no saben de què va l'assumpte, però el fet és que una nova generació ha irromput amb força en el panorama literari en català. Es diuen els escriptors imparables i com no podia ser d'una altra manera també hi ha un representant mallorquí, Sebastià Alzamora. Per començar duen els darrers mesos movent una polèmica des dels mitjans de comunicació que ha estat pròdiga en insults més o manco reeixits i han aconseguit remoure l'establisment literari.
Cercant per internet se pot trobar una definició sobre el seu comportament: «els guia la voluntat d'escriure amb excel·lència, exquisidesa, rigor i volada intel·lectual». Alzamora afirma que «puc subscriure totalment aquesta idea, no es podia haver expressat millor la idea del moviment». I després va venir la polèmica i l'escàndol. I els padrins, Miquel de Palol i Sam Abrams.
Aviat el varen adscriure de rebot al moviment i a nosaltres ens va anar molt bé perquè ell va combregar de tot d'una amb els principis de l'exigència, ho demostra sempre amb la seva obra». El cas de Sam Abrams va ser diferent, perquè ell, en la seva posició de crític va escriure un article bastant dur contra els propis crítics i elogiant l'entrada de la jove generació que aposta per la qualitat.
Després, posats a cercar paral·lelismes i coincidències i relacions amb Mallorca, en surten algunes de curioses. Tant Lluís Calvo com Txema Martínez han guanyat el premi Ciutat de Palma de poesia. Sebastià Alzamora també ha estat guardonat amb aquest premi, però en la seva versió de novel·la.
Anem a pams. El terme imparable va fer fortuna fa quasi un any. Va ser quan Héctor Bofill va guanyar el premi Josep Pla de novel·la amb L'últim evangeli. En el moment d'eufòria de l'entrega dels guardons va voler dedicar-lo «als meus companys de generació, que estam imparables». La frase va fer fortuna entre els periodistes i crítics presents a l'acte. Va ser el naixement del que ja es coneix com imparabilisme.
Sebastià Alzamora explica qui són aquest grup i com són. «Ens movem tots entre els trenta i els quaranta anys, però estam més apropats a la trentena i tots començam a tenir una obra sòlida ja darrere. Pel que fa als noms podem dir que hi ha el propi Héctor Bofill, Manuel Forcano, Txema Martínez, Lluís Calvo i Susanna Rafart, tot i que no són els únics».
Els imparables, explica Alzamora, «vàrem reivindicar l'exigència com una aposta contra la banalitat que afecta de forma profunda la literatura en general i la catalana en particular i carregàrem amb força contra alguns crítics. Va ser etotum revolutum. Miquel de Palol havia advertit feia temps dels problemes de la crítica a casa nostra i en els seus articles havia pegat fort fins i tot a Serra d'Or i altres publicacions. També va fer un article sobre Carner que en el seu moment va moure molta polèmica, quan realment el que deia és que no es poden tenir tòtems inamovibles, que les tradicions s'han de superar.
Des del sector contrari, i especialment Manuel Ollé, se'ls ha colpejat amb duresa terrible i els han dit que són uns pretensiosos, propers a Convergència i Unió, uns imberbes i uns provocadors. Sebastià Alzamora assegura que «no crec que sigui pretensiós voler tenir el coratge per denunciar la banalització de la nostra literatura i voler apostar per la qualitat. Jo crec que la literatura d'entreteniment no està malament, però no s'ha de voler confondre amb l'alta literatura. En tots els països cada cosa té el seu espai i prou, tots feliços».
«Que som propers a Convergència i Unió ho diuen perquè jo he ocupat un càrrec públic en l'administració convergent, però jo puc dir que no som de Convergència ni els he votat mai i que crec la gran majoria de membres dels imparables són gent d'esquerres, tot i que no sé ni m'importen les inclinacions polítiques de la gent. I és veritat que som joves i no ens penedim de ser-ho, però tampoc no hem nascut ahir i tenim una obra sòlida al darrere que no és flor d'un estiu, sinó que mostra moltes de propostes ben concretes. Jo crec que hem de començar a perdre la por de les paraules, que al capdavall són la nostra eina de feina i començar a emprar-les així com toca. Només així aconseguirem avançar de veritat».
Manuel Forcano també té una relació important amb Mallorca i amb les Balears perquè ha participat en diferents recitals a l'Illa, però a més a més va obtenir el premi de traducció Cavall Verd per Clavats a la cara del món, de l'israelià Yehuda Amikhai. Més coincidències. Sebastià Alzamora i Manuel Forcano han guanyat els dos els premis dels Jocs Florals de Barcelona, fet que els ha duit a publicar a Proa. Miquel de Palol també és als catàlegs de l'editorial. Sigui com sigui, però, el que està clar és que un nou grup es mou a Barcelona i estan disposats a restar imparables durant molt de temps.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.