Maria LlullPalma03/12/03 0:00
TW
0

Isabel Miralles utilitza la sabata femenina com a «símbol del quotidià». I, també, «com a símbol del trajecte que ha realitzat la dona al llarg del temps». A la galeria Lebasi, presenta, des d'avui, els seus darrers Trajectes. «No es tracta d'una obsessió, és només una manera d'explicar una situació». Les sabates representades són, gairebé totes, d'agulla, que simbolitzen «la dona», aquesta dona «actual» que ha estat capaç d'«entrar al món laboral mantenint la seva feminitat». En ocasions, el calçat apareix «amagat» dins del quadre i, en altres, «sorgeix de manera clara». «És el trajecte que ens embolica, la nostra vida, de vegades tan complicada que apareix embolicada per un llaç o una serpentina».

Miralles pinta des dels deu anys, quan va acompanyar el seu pare, també artista, a pintar. Des de llavors, ha cercat «crear un llenguatge» que beu «del nou realisme o de l'art pop». Fora de l'estudi sorgeix, «de manera inconscient», la idea. Després, al taller, tot «neix». «Implica certa espiritualitat, cert deixar-se estar, la manera d'explicar què estic vivint».

Mirant les sabates que l'artista mostra a les seves teles, l'espectador pensa, immediatament, en la interesant conjunció d'embelliment d'uns peus i la passió per l'activitat diària que els du d'una banda a l'altra de manera permanent. Així mateix, a l'obra pictòrica d'Isabel Miralles el calçat apareix com «un simple esbós en contrast amb traços negres, rotunds, vigorosament tractats», que simbolitzen des de la movilitat i l'energia fins a la inquietud de la dona i l'aura de misteri que la sol envoltar.