No hi ha ideologies alliberadores dolentes sinó alliberadors corruptes o falsos alliberadors. Això era el que pensava Emma Goldman, una de les teòriques de l'anarquisme que inspirà part de la campanya republicana en favor de la dona sotmesa pel masclisme. Havia escrit: «El desenvolupament de la dona, la seva llibertat, la seva independència, han de sorgir d'ella mateixa, i és ella qui ha de portar a bon terme aquests objectius. Primer afirmant-se com a personalitat i no com a mercaderia sexual. En segon lloc, rebutjant el dret que qualsevol vulgui exercir sobre el seu cos; negant-se a engendrar fills, llevat que sia ella mateixa qui els vulgui, negant-se a ser una esclava de la religió, de l'Estat, de la societat o de la família. Així la seva vida serà més simple però també més profunda i més rica. Es tracta d'aprendre el sentit i la substància de la vida en tots els seus complexes aspectes, alliberant-se del temor a la condemna i l'opinió pública. Només això, i no el vot, farà la dona lliure».
Amb la base d'aquestes idees, durant la Segona República espanyola es posà en marxa una gran campanya, en bona part inspirada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i del col·lectiu de les «Dones lliures», amb seu al carrer de les Corts, número 690, de Barcelona. En un d'aquests pósters llegim:
«Els moments que vivim són definitius per a la causa que defensam. El dolor inunda les llars i la sang dels caiguts circula com un foc sagrat per tots els cors. Però el sacrifici dels nostres germans ha d'eixugar les llàgrimes i transformar el dolor en força d'acció de tots els entrebancs, amb un fermíssim sentit de responsabilitat, en voluntat apassionada de treballar més i millor a cada instant, de donar-ho tot, com ells, per la llibertat del poble. Una vegada més, les dones dempeus contra el feixisme, contra les hordes invassores, contra els assassins dels nostres fills, els destructors de les nostres llars, els devastadors dels nostres camps, els enemics de la nostra dignitat, de la nostra pau i del nostre progrés. A la fàbrica, al camp, al taller, als hospitals de sang i a les escoles de capacitació femenina, a tots els llocs de feina i responsabilitat, al carrer i a la casa, pertot arreu i en tots els instants, les dones contra el feixisme».
Però al marge d'aquesta pura propaganda de guerra, molt semblant, i de vegades quasi calcada, en els dos bàndols, altres comunicats, entre d'ells els dels famosos «alliberatoris de la prostitució», en lluita contra un esclavatge més i una mafia que en aquests temps, el 2003, és més viva que mai, hi havia una doctrina vàlida que actualment posseeix una absoluta vigència:
«Dona. Abandona la prostitució puix has nascut en una nova vida que t'ha de capacitar per a una feina digna i una existència humana». (Sembla mentida que a la nostra època encara hi hagi gent que confongui progressisme amb augment del comerç sexual, quan en el 36, des de les posicions més àcrates la cosa ja estava ben clara) i afegien aquells teòrics: «Ja no es tracta d'una evolució gradual, ni d'una capacitació i una conciència. Ni tampoc d'un interés pels problemes socials. Ni tampoc d'una lluita entre capacitats masculines i femenines. Hem dit moltes vegades que la independència de la dona és inseparable de la seva independència econòmica...»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.