Aquest col·lectiu d'entusiastes de l'art està format per Lluís Imperiale, en la part d'imatge; Horacio Alba, direcció i edició, Aina Lorente, directora de la part plàstica i Agustín Fernández Mallo, director de l'àrea literària. El propòsit de Casatomada és, segons comenten els seus creadors, «donar-li a la poesia un nou aire més proper a les arts plàstiques i multimèdia, aconseguint una perfecta simbiosi i introduint-la en un àmbit postmodern». Agustín Fernández afegeix, «Aquesta iniciativa sorgeix fa un anys amb el pròposit d'intentar donar-li un embolcall un poc fashion a uns continguts poètics, però també enfocant, d'igual a igual, cap a les arts plàstiques». Per Aina Lorente, «les revistes literàries sempre han estat denses i poc accessibles per al lector, la nostra proposta fa que el camí per arribar a la poesia sigui una mica més atractiu».
Així, el seu nou exemplar compta amb la col·laboració dels mallorquins Jose Carlos Llop, Javier Cánaves i Elena Soto en l'apartat literari. Però a Mallorca acaben les contribucions. Segons explica Horacio Alba, «la revista ha tingut una excel·lent rebuda a Barcelona i Madrid, on es mogué amb facilitat i generà una expectació sorprenent. Això va fer que molts lectors s'interessasin per Casatomada i ens proposaren col·laborar». Així, Ramon Dachs, Ennio Flaiano, Jordi Royo, Raimond Chaves, Baruj Salinas o Pr. John Howell composen un planter de participants internacional que aporta a aquest tercer exemplar els seus texts, sovint inèdits.
La revista es completa, com és habitual en la seva proposta, amb un disc multimèdia reproduïble tant a equips informàtics com musicals. En aquesta ocasió, el col·lectiu de música electrònica experimental «Plataforma LTW (error)» de Madrid ha preparat expressament per Casatomada una peça única. El procés seguit pels músics és ben peculiar i avantguardista. La digitalització dels poemes de Fernández Mallo es deconstrueix i és forçada a generar errors informàtics amb els quals es fan els sons i imatges que omplen el disc de regal. L'editorial de la revista ho explica com «una genuïna transubstanciació del poema que s'inscriu en una de les tendències més cultes i avantguardistes de la música electrònica: l'estètica de l'error».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.