Coincidint amb el congrés han aparegut dues novetats editorials relacionades directament amb el món lusità. Es tracta d'una antologia poètica de Sophia de Mello preparada per Ponç Pons i publicada per Lleonard Muntaner i El Baró. Bandera negra, una novel·la curta i un conte de Branquinho da Fonseca traduïts per Joan Ferran-Llorens i editats per Documenta Balear dins la seva col·lecció Varoic.
El congrés està presidit per Nicolás Extremera Tapia i pel professor de la Universitat de les Illes Balears Perfecto E. Cuadrado; en el comitè organitzador també hi ha un altre professor de la UIB, el poeta Gabriel de la ST Sampol.
El congrés s'obrirà amb una conferència a càrrec del professor Stepehn Reckert amb el títol de Memorias de un iberista. Reckert, professor jubilat a la Universitat de Londres, és el president d'honor d'aquest congrés.
El professor Perfecto Cuadrado va explicar que «Sophia de Mello és una veu importantíssima dins la poesia portuguesa actual, que sempre ha mostrat una gran independència respecte de tots els grups i els corrents que han imperat a la poesia portuguesa al voltant de les diferents revistes. És una poetessa que en cap cas no fa formalismes gratuïts i lligada a la realitat humana i de Portugal, però no fa testimonialisme ni militància. Tracta els temes amb equidistància i això és molt complicat. De tota manera, que ningú no pensi que com a persona no va estar implicada, perquè Sophia va abraçar les causes més nobles en tot moment».
El traductor de l'obra de Branquinho da Fonseca, Joan Ferran-Llorens, va explicar que «sense cap mena de dubte El Baró és una de les obres clau de la literatura portuguesa del segle XX. És una peça molt important dins Portugal, però no ha tingut trascendència fora del país. De fet aquesta és la primera traducció que se'n fa al català i no n'hi ha haguda cap ni una al castellà».
Branquinho da Fonseca és un dels representants del segon modernisme portuguès i El Baró és una de les seves obres més importants, «perquè conté uns estudis psicològics dels personatges absolutament impecables que mostren la complexitat humana amb dos personatges oposats i contraris que al final es demostra que no ho són tant. A més a més, hi ha una ambientació de misteri molt interessant, amb una recreació d'una atmosfera de primer nivell que fa absolutament el contrari al realisme màgic. El conte que completa el volum, Bandera negra, també és un dels millors que va escriure Branquinho da Fonseca al llarg de la seva vida», conclogué.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.