El delegat diocesà de Patrimoni, mossèn Pere Llabrés, explicà que «durant el segle XVIII el retaule s'emprà com a fons per ubicar-hi la casa santa de la Seu per Pasqua i, amb la col·locació de domassos i altres ornaments, alguns elements com dits o vestimentes es feren malbé». Aquesta és la primera vegada que el retaule, íntegrament treballat en fusta policromada, se sotmet a una restauració científica. Al llarg dels segles, molt per damunt i sense gens de rigorositat, s'hi feren feines de neteja superficial i s'hi aplicaren vernissos per conservar-lo, que amb el temps han apagat la coloració original.
De moment, un dels trets més curiosos descoberts és la signatura de Blanquer. Llabrés explicà que el retaule sempre havia estat atribuït a aquest escultor, però ara ja se'n té la constatació. «La signatura de l'autor s'ha localitzada als peus del sant Crist». La feina també ha servit per revisar el complex entramat de fusta que suposa l'estructura d'aquest retaule, aprofitant per treure a llum el sistema constructiu. Un sistema, pel que s'ha pogut determinar, força complex i que ara també serà ben consolidat.
Pel que fa a la policromia, els restauradors han establert a través de mètodes científics els diversos patrons ornamentals. D'aquesta manera es podran distingir aquelles parts que són originals de les que no ho són i així es coneixerà quina era la primera intenció de l'artista. La restauració forma part del Pla de catedrals, impulsat pel Govern central, i és duita a terme per l'empresa Tracer Conservación y Restauración.
A començaments de l'any que ve, també dins el Pla de catedrals, es restaurarà el sepulcre del Marquès de la Romana, adjacent al retaule. Es tracta d'una peça treballada en marbre que necessita molta mà de metge, principalment pels despreniments patits al llarg del temps.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.