Neix tal dia com avui Àngel Josep Roncalli, tercer fill de Giovanni Battista Roncalli i Marianna Mazzola. S'esdevé a Sotto il Monte (Bèrgam), a la localitat de Brusico. És batiat el mateix dia pel prevere Francesco Rebuzzini a l'església de Santa Maria. És el seu padrí de fonts el germà del seu avi patern, Angel Javier Roncalli. Ningú no podia sospitar que, amb el temps, aquest nadó seria papa de Roma i encara menys, que després de la seva vida, l'Església el posaria entre els sants. La seva infantesa, senzilla, més humil i callada que la d'aquells que viuen en les grans aglomeracions urbanes, es pot resumir en una escola de primeres lletres del seu poble natal, la primera comunió a Sotto il Monte i la confirmació a Cervico, i després, la crida vocacional, més forta que ell mateix. De 1892 a 1900 el trobam en el Seminari de Bèrgam, per marxar després a Roma, on serà alumne del Seminari Major de Sant Apol·linar. Pocs dies després del seu vinté aniversari ha de començar el servei militar obligatori i ho fa en el 73è Regiment d'Infanteria, Brigada Llombardia, de Bèrgam, caserna Humbert I.
L'any següent és ascendit a caporal i, curiosament, en el seu 22è aniversari a sergent. Ja havent complit amb la pàtria i les seves Forces Armades, torna al seu Seminari de Roma, per graduar-s'hi el 1904 en Teologia, grau de doctor. Dos mesos després és ordenat sacerdot a Santa Maria in Monte, a la Piazza del Popolo. Les altes qualificacions en els seus estudis, el seu dinamisme, fan que el papa el nomeni secretari del nou bisbe de Bèrgam, amb el qual visita Lorda, Montpeller i Lió. Fa de professor en el Seminari de la seva Diòcesi, especialitzat en les matèries «Història de l'Església», «Apologètica» i «Patrística». Per altra banda, escriu sobre la història eclesiàstica del segle XVI (sant Carles Borromeu) i participa com a president sectorial en la tasca de reorganitzar l'Acció Catòlica Diocesana. Totes aquestes coses l'ocupaven quan tot Europa entrà en guerra, la Primera Guerra Mundial, i ell mateix era cridat a la milícia el 1915. El seu destí, capellà de l'hospital militar de Bèrgam. Abandonaria l'Exèrcit el 1918, en acabar la guerra amb la victòria dels aliats sobre els imperis centrals, i ja, des de llavors, la seva carrera esdevindria meteòrica, amb més i més responsabilitats i viatges. Primer el fan visitador apostòlic, després bisbe arquebisbe d'Aeròpolis, i delegat apostòlic a Bulgària, Turquia i Grècia; llavors nunci del Vaticà a París, prop del cos diplomàtic en el Govern del general De Gaulle; seguidament el nomenen Cardenal de Venècia, i en aquest càrrec estava quan fou elegit i proclamat papa amb el nom de Joan XXIII.
Dels seus nombrosos escrits ens podríem quedar amb aquestes paraules: «És sempre dolorós, de vegades profundament dolorós, a per un pastor d'ànimes, haver de constatar que moltes honrades i selectes intel·ligències queden insensibles i mudes com si estiguessin al davant dels cels apagats, ignorant o donant mostres d'oblidar els principis bàsics d'aquell missatge diví que, a través de les febleses dels homes i dels temps, foren el bategar de vint segles d'història, de ciència i d'art per a honra de les nacions europees. És dolorós veure que hom pensa poder aconseguir la reconstrucció de l'ordre econòmic, civil i social modern sobre les bases d'una altra ideologia que no és la d'inspiració evangèlica».
Això deia Joan XXIII.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.