La mort de Floquet de Neu, l'únic goril·la blanc conegut al món, ha deixat Barcelona sense un dels seus símbols des que el 1966 arribà a la ciutat procedent de la selva guineana. Floquet finà a les 06.40 hores de la matinada d'ahir després que els veterinaris li practicassin l'eutanàsia per evitar-li una dolorosa agonia deguda al càncer de pell que patia.
El president del zoo, Jordi Portabella, ja havia advertit que el primat tindria una «mort digna». Per aquest motiu, en veure que la malaltia començava a produir-li sofriment, es va prendre la «difícil decisió». El goril·la es trobava des de dimecres passat fora de l'exposició al públic. La seva salut havia empitjorat els dies anteriors i havia perdut més de deu quilos.
Des que se li diagnosticà el càncer, l'any 2001, va ser intervingut en tres ocasions. Tot i així els veterinaris aconseguiren que no perdés qualitat de vida i tan sols feia quatre o cinc dies que havia començat a demostrar que sentia mal. Les restes de Floquet no seran dissecades ni exposades, sinó que s'empraran com a material «estrictament científic». Les que no serveixin s'incineraran. Durant els prop de quaranta anys que va viure, es va caracteritzar per ser el «mascle dominant» dins el grup de goril·les amb què convivia i per erigir-se en un dels animals més prolífics del parc. Al llarg de la seva vida s'acoblà amb tres femelles i tingué vint-i-un fills que li donaren set néts.
Quan va arribar a Barcelona, de la mà de l'etòleg català Jordi Sabater Pi, que l'havia comprat a uns caçadors per 15.000 pessetes, va conviure amb un altre goril·la mascle anomenat Muni, fins que finà el 1976. En complir nou anys, Floquet va començar a compartir pavelló amb una femella, Ndengue, que segons els assistents del zoo sempre fou la favorita. Després de dos anys de convivència, dues femelles més i un mascle van arribar per fer companyia a la parella, i es formà així un grup del qual Floquet s'erigí en líder. El longeu goril·la ha sobreviscut a la majoria dels seus fills, només cinc dels quals continuen amb vida. Les filles de Floquet li han donat quatre nétes i tres néts, dels quals una, Muni, era l'autèntica néta aviciada. Amb ella Floquet es mostrava més afectuós i tolerant que amb la resta. Tot i així, des d'un principi va assumir el seu paper de padrí. Oferí protecció i ensenyà les pautes de comportament als seus nèts, com també mostrà més cordialitat amb el seus cuidadors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.