Isabel Salama veu en «els animals uns grans terapeutes per als humans»

L'especialista en psicologia clínica explicà els fonaments científics de l'ús de certs animals en la recuperació de trastorns emocionals, però també en casos de persones amb malalties com l'autisme o la síndrome de Down.

Així, l'animal es converteix en coterapeuta que interactua i es retroalimenta en la seva actuació amb les persones. És per això importantíssim que el dofí, el ca o el moix, tengui abans un aprenentatge adequat perquè la teràpia sigui de profit. Però igualment important és el fet que l'animal no pateixi en la relació amb el pacient.

«És un exemple clar el del ca o el moix que absorbeix l'estat d'ànim o l'energia de la persona amb qui està. A vegades, fins i tot pareix que s'assemblen. És aquesta confiança, responsabilitat i acceptació mútua, la que fa que el procés de superació del dolor s'acurci».

Així, el dofí seria adequat per a malalties com l'autisme o la síndrome de Down, els cans s'utilitzen amb persones majors o en aquells que han patit un dol gran com poden ser la mort o la desaparició d'un ésser estimat. El moix és l'animal idoni per aquelles persones que no disposen de tant temps.