Segons explicà, «és la nostra mirada que ordena el cel amb estels o la terra pels marges, i l'estructura resultant parla més de qui la mira que no de la cosa mirada».
Florit, que compagina la pintura amb la literatura, presenta una obra de coloració molt tènue amb elements recognoscibles de la natura que s'ordenen a través de la mirada, cosa que hi atorga una sensació visual de placidesa.
El quadre esdevé així, també, una mena de firmament terral en què el pintor dibuixa l'ordre de la seva ment. «Anam posant mirades per entendre el garbuix de tot i les coses se'ns presenten als grups d'elements en comunitat; les fulles dels arbres, el banc de peixos, les flors del jardí, l'estol d'ocells i les llavors a la terra... És l'espectador qui hi crea els grups i l'ordre i aquí rau la satisfacció».
Florit reconegué que la seva obra pictòrica beu del seu vessant com a poeta. «Fa anys fins i tot incloïa textos a les obres. Ara ja no hi sol introduir la pictografia, però en moltes ocasions és un pensament o una imatge poètica que m'inspiren una obra», afirmà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.