Tal dia com avui neix a Schwerin, Meckenburg, el físic alemany August Adolph Kundt, que com Helmholtz seria un gran investigador de la velocitat sònica. El 1866 inventava un mètode interessant i pràctic per tal d'estudiar la velocitat del so dins diferents gasos. Posà un polsim molt finet a l'interior d'uns tubs que es movia en passar-hi les ones sonores. Segons el desordre causat, Kundt podia calcular la velocitat del so en el material que formava el tub o en el gas que hi contenia. El 1888, Kundt succeí Helmholtz com a professor a l'Institut de Física de Berlín. Per altra banda, fou un gran protector i admirador de Roengen. Tanmateix moria a Israeldorf, prop de Lübeck, el 1894, és a dir, abans que el seu ajudant, Roengen, aconseguís un dels grans descobriments del segle: els raigs X, que li valgué el Nobel l'any 1901.
Una vegada més ens trobam al davant de la tasca de tota una vida, d'un home que tot ho donà per a la ciència, la qual cosa en qualsevol circumstància és un generós llegat que mai no podrem pagar. Diu George Popp que «ompliríem volums i més volums si volguéssim només esmentar les més importants realitzacions de l'ésser humà en el camp de la ciència i de la investigació. Més de pressa i amb més èxit que temps abans treballen avui homes i dones a tot el món, per apropar-se amb nous descobriments i nous progressos al gran objectiu: aconseguir el domini de la Terra...»
El so, les ondes, han marcat una part d'aquest progrés. «Amb el descobriment, a començaments del segle XX, de les ones hertzianes, es posà en marxa l'obra gegantina de les comunicacions inalàmbriques, fins a arribar al modern radar. Només en aquest sector s'han produït milers i milers de treballs experimentals tant a càrrec de famosos científics com de desconeguts afeccionats. Així, dels humils començaments ha sorgit la grandiosa tècnica de l'alta freqüència amb els seus innombrables sectors subordinats.»
Aquest miracle només té una fórmula: voluntat + vocació. I com explica el científic abans anomenat, «la voluntat pot traslladar muntanyes, dominar el sofriment, forçar el destí i disposar la criatura humana en el repte de fer coses no corrents. Fa algun temps vivia a un petit lloc danès anomenat Louismünde, a l'illa de Zelàndia, un home sense mans que jugava al futbol amb un grup d'infants. Aquests infants, companys de joc de l'oficial Stig Guldberg, sorprenien els espectadors que els contemplaven pel fet d'haver perdut també un o més membres. Stig jugava en el seu campament de vacances de Zelàndia amb seixanta nins alemanys mutilats de guerra. Ell sabia el que significava la manca d'una mà o d'una cama. Però la seva voluntat era més forta que el destí. Era tan forta que s'ocupava no només de si mateix, sinó també de la incapacitat dels altres».
Això és el que fa el científic altament vocacional.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.