El grup està compost per Pep Ferrer, veu, guitarra i programador de bases electròniques; Pilar Rubí, veu, xilòfon i altres percussions minimalistes; Toni Brasil al baix i Lluís Bestard, bateria i percussionista.
Les seves influències es combinen amb habilitat: la indietrònica alemanya, el postrock francès i català, el jazz més avantguardista de l'escena de Chicago i sons més llatins com la Samba i la Bossanova brasileira.
Amb aquesta mescla tan eclèctica no dubten que el seu missatge, carregat així de música universal, pugui arribar a tothom. Cançons que parlen de les relacions humanes, d'històries quotidianes, però sempre dins la ciutat. Canten en anglès, però no es tanquen en banda a l'hora d'escriure.
«Ens agradaria fer les lletres en altres idiomes com el francès, portuguès i fins i tot japonès. La veu és per a nosaltres un instrument més que dóna a les cançons, a part del missatge, els tons i matisos de cada entonació. Ens agrada aquesta experimentació», confessa Pep Ferrer.
El seu primer treball ha estat enregistrat als estudis Swing per Rafa Rigo i Angelo Borràs. «Pels dos tècnics ha estat una experiència important. Mai havien treballat a aquest estudi, uns dels emblemàtics de Mallorca, i tampoc amb un estil com el nostre, on les bases electròniques tenen un paper important».
És aquest component digital el que simbolitza i dóna títol al disc. «Una ciutat que camina però sempre arriba tard». Per altra banda, «els instruments que tocam en directe representen el costat humà, aquella part que espera a una ciutat que mai arriba» comenta Toni Brasil.
Pilar Rubí afegeix, «a Mallorca no coneixem cap grup que soni com nosaltres però tot i així ens sentim seguidors d'altres grups que aconsegueixen fer música de molta qualitat com Neo Tokio, El Diablo en el ojo, Satellites o The Sucedaneos».
La seva música sonarà a un anunci de televisió properament, però els que vulguin escoltar-los en directe tenen una cita obligada al concert que realitzaran el proper desembre al Cafè Lisboa de Sant Matgí.
Un concert que titularan Waiting for Luis. Pep Ferrer explica aquest títol dient, «l'objectiu és recordar i cridar al nostre bateria que ha partit cap a l'Índia tres mesos a la recerca de nous sons i estructures musicals, i confiam que s'esforçarà a aconseguir un contracte amb un segell d'allà».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.