La galeria Gaudí de Madrid fitxa Damià Ramis per a la fira Artexpo

Ramis, de qui la galeria prepara una exposició a Madrid,durà a Artexpo -entre el 4 i el 9 de novembre-, bronzes dels dos darrers anys «que reflecteixen diferents tècniques i diferents línies de treball», explicava l'escultor, qui assegura «no suportar la rutina», el que el du a provar i a investigar tant tècniques com temàtiques.

D'una banda, els visitants d'Artexpo podran descobrir el seu interès per l'anatomia, per «la dinàmica de les formes a través de figures humanes «que es mouen com flotant a l'aire amb força», diu Ramis. Per una altra, exposarà també una sèrie inèdita sobre animals, més expressionista, modelada directament en guix sobre un esquelet de ferro. Són figures de rèptils, insectes o caps de braus en les quals part de la seva força resideix en la pròpia tècnica emprada, aconseguint efectes d'espontaneïtat i jocs de llums. Ramis explica sobre aquests animals que cobren vida al seu taller, que «tots els elements de la naturalesa tenen el seu costat escultòric i a mi m'interessen resultats nous». Finalment, a Barcelona es podrà veure obra sobre paper a base de tècnica mixta i pigments, cafè, tintes, goma laca, «mescles que, al final, resulten màgiques», diu.

Com escultor, Ramis assegura que «m'interessa observar i no tancar-me cap camí, m'emocionen des de la Venus de Samotràcia fins al cadàver d'una vespa que es mor al taller; el que m'interessa és que l'obra m'emocioni. Avui, en art, s'abusa més de la sorpresa que de l'emoció, quan l'emoció és el que perdura».

L'obra d'art, segons Ramis, és «un ésser viu» per això per ell no hi ha major recompensa que «el reconeixement d'una persona anònima que t'ha comprat una peça i quan passa el temps diu que encara li agrada més». Aquest créixer de l'escultura és el que la justifica, «si creix és que val», apunta Ramis, qui es considera «marginal quant als estàndards de l'artista actual» i parla de la «necessitat d'independència, de tenir una manera de triomfar o de fracassar». Des de la «serenitat», també es refereix al renou «ensordidor» que envolta l'art i ens impedeix d'«escoltar la música de les obres».

L'escultor s'acomiada parlant del futur Museu Es Baluard, que qualifica de «projecte meravellós que Mallorca i Balears necessitaven des de fa molt de temps. Pens que es tracta d'un projecte brillant quant a continent i contingut». I com artista, Ramis demanaria al museu una mirada «al Mediterrani, seria un lloc perfecte per unir l'herència comuna».