La Justina picaresca (1606)

Però la que avui comentam és Justina, la gran Justina. Les aventures d'aquesta Justina, l'únic cas femení que coneixem de la nòmina picaresca. Sortí de la impremta de Cristóbal Lasso Vaca de Medina del Campo encara que després, entre 1605 i 1636 se'n feren edicions a Barcelona, Brussel·les, Madrid, Venècia, Frankfurt i París. Tot i que mai no podrem estar segurs de qui fou l'escriptor d'aquesta obra, fins avui considerada anònima, tots els vestigis apunten cap al frare dominicà fra Andrés Pérez, com semblen demostrar l'estil dels escrits i les semblances amb altres obres d'aquest religiós, especialment en la que titulà Història de la vida i miracles de Sant Ramon de Penyafort, que inclou, per cert, la llegenda del famós viatge d'aquell benaventurat des de Sóller a Barcelona. Tornem a Justina, una al·lota intel·ligent que ha de sobreviure dins els ambients hostils de la misèria «imperial», quan els rics eren massa rics i els pobres massa pobres. Heus aquí la primera descripció de Justina, millor dit, autoretrat:

«Jo, senyor de la picaresca, som la temorenca escrivana, l'honrada de pèl moixí, la manxega feinera, la que sap engolir burletes, la que sap fer front als bromistes, la que escolta secrets, la que sempre va de festa, la que conta bugaderies, l'hostalera astuta, la que mai no plora, la que sap pesar i midar, la que balla, la que espavila gent grassa, la del pandero, la del fuet, la carretera, l'entretenidora, la vilatana dels coverbos, la que dóna dormissons, l'escalfa enganyadors, l'endevinadora, la que fa judicis temeraris, la que té vergonya al davant del que és nou, la de l'ermità, la que sap jugar les cartes, la desperta dormida, la que bescanvia someres, la que mai no s'empegueeix, la romera que va de plets, la de la mentida melosa, la mirona, la de Bèrtol, la que posa cataplasmes, l'espigoladora en temps de collita, la que fa fugir fantasmes, la que sap consolar, la dels que trepitgen raïm, la desgermanada, la marquesa de les Motes, la néta aferradissa, l'hereva adherida, la devota maridable, la cerca Rol·lans, la filla de casa bona, l'hostejada, l'avortona, la ben armada, la del parlament, la que menja a casa d'altri sense estar convidada, l'amistançadora, la que senya supersticiosament una persona, la dipositària de confiança, la gitana, la palatina, la ploradora eixuta, la del condol i rialles són, la vídua amb xeremies, la del torner, la del que fa penitència, la que es deixa passejar, la que dóna lliçons a les nines, la que sap maleir velles, la del moix, la de totes les respostes, la que es desmaia quan vol, la daurada, la del nuvi en pèl, la defensora de la seva dignitat, la del nuvi convençut, la que contrasta gelosies, la conquista bosses, la testamentària, la de les estratègies, la del serpeta, la de l'esperit revoltós, la conjuradora, la mata vells, la que passa en barca la gent d'una vorera a l'altra, la boja venjativa, l'astorgana, la despatxadora, la santiaguesa, la de Julián, la burgalesa, la salmantina, la madora salamanquesa, la paperista, la repartidora de sort, la castanyera, l'enamorada del meu senyor Guzmán de Alfarache, al qual oferesc fecundar picardia per tal que duri tots els anys que desig».

D'autor anònim.