Lucano d'Antioquia (60 d.C.)

Miquel Ferrà i Martorell18/10/03 0:00

Se suposa que en aquestes dates, Lucano d'Antioquia, és a dir, Sant Lluc, enllestia el seu Evangeli. Nascut a Síria, fou el company inseparable i fidel de Paulo de Tarso, Sant Pau, en els seus viatges apostòlics per Macedònia, Filipos, Jerusalem, Cesarea i Roma. Sant Pau, eLleó de Déu, l'anomena Col·laborador i Metge estimat. En morir Sant Pau, Lluc seguí amb la seva missió apostòlica i anà a predicar a Bitínia i Acaia. Tanmateix, sembla que una de les principals fonts de l'Evangeli de Lluc fou el que Sant Pau li explicava, entre d'altres testimonis igualment fiables. Sant Irineu així ho reconeix en dir que «Lluc, company de Pau, va escriure en un llibre el que aquest predicava». Els especialistes en textos sagrats expliquen que l'anàlisi interna de tal evangeli demostra que l'autor tenia un gran domini de la llengua grega i de la seva estilística. Tinguem en compte que el grec era en aquella època la llengua universal de cultura. Hi ha, excepcionalment, alguns hebraismes i llatinismes però això és natural per part de qui ha fet servir documents de Roma i Palestina. Era, segons els seus contemporanis, un bon metge i ho prova en alguns termes tècnics que apareixen igualment en les seves escriptures. Per altra banda, els comentaristes hi veuen un cert nombre d'afinitats de conceptes i doctrines d'aquest tercer evangeli en relació a les cartes o epístoles de Sant Pau. Una cosa és ben certa: Sant Lluc destinava el seu Evangeli als pobles gentils. El mateix Lluc diu en començar el seu manuscrit que ha investigat acuradament tot el que es refereix als fets i ensenyaments de Crist, basant-se en testimonis oculars i «ministres de la paraula».

El sistema que Lluc utilitza per a la redacció del seu llibre és típicament hel·lènic, és a dir, que està d'acord amb la metodologia grega quan s'aplica al tema històric, això vol dir, un marc general cronològic i dins aquest marc, ben distribuïts, els seus materials, sempre subjecte a les exigències lògiques del seu esquema doctrinal. Quan diu que la seva font són els «testimonis oculars» i «ministres de la paraula» no es refereix només als apòstols sinó també a altres testimonis i propagadors de l'Evangeli, amb els quals Sant Lluc visqué en aquelles primitives comunitats cristianes. Sempre preocupat per la cronologia, Lluc fa una introducció quan aborda el tema de la Predicació de Jesús a Galilea» i es proposa situar la seva narració en el quadre general de la Història. Així ens informa que Tiberi succeí August, mort el 19 d'agost de l'any de Roma 767, el 14 de l'Era vulgar. Potser, afirmen, Nàcar i Colunga, que segons els comptes de Sant Lluc, el primer any només arribàs al primer d'octubre, ja que d'aquesta manera començaven a comptar l'any a Síria. En resum: un evangelista de bon estil i excel·lent metodologia. Avui, l'Església catòlica celebra la seva festa.