Després de la trobada amb el president, la viuda del premi Nobel explicà que «havia demanat feia temps de mantenir aquesta trobada amb el Govern Balear, perquè des que vaig assumir la presidència volia que Mallorca estàs integrada en la Fundació, ja que no podia passar desapercebut el fet que el meu marit va viure més de trenta anys en aquesta illa».
En aquest sentit, Castaño recordà que la Fundació ja compta amb dos patrons illencs, que s'incorporaren al patronat després que ella assumís el càrrec de presidenta. El primer mallorquí en ser nomenat fou Pere A. Serra, president editor del Grup Serra, al qual seguí Llorenç Huguet, president de l'entitat bancària Sa Nostra. Ara, amb el Govern balear seran tres els representants de l'Illa a la Fundació.
Castaño explicà que «el president Matas passarà a formar part del comitè d'honor, com ja ho és el president de la Xunta de Galícia i serà l'encarregat de designar un patró que el representi a la Fundació». La viuda de l'escriptor posà de manifest que la iniciativa fou acceptada per Matas «immediatament i sense condicions, no em puc sentir més satisfeta».
Aquesta participació a la Fundació es materialitzarà en diferents activitats que organitzades des de la Fundació arribaran a l'Illa. «Volem que la Fundació sigui una cosa viva, no un museu per mostrar coses, i en aquest sentit cada mes organitzam conferències, exposicions i activitats culturals que es traslladaran a Mallorca». Castaño explicà que el fons de la Fundació són «molt rics i variats, i per descomptat molt interessants». Així i tot, la viuda de l'escriptor matisà que «de moment només hem fet les primeres passes» i els llocs i les dates de les possibles activitats estan encara sense determinar.
L'interès de la que fou la segona dona de l'escriptor perquè l'Illa sigui present a la Fundació encarregada de tenir cura de les obres de Cela i els fons pertanyents al creador, rau en el fet que el premi Nobel visqué «més de trenta anys a Mallorca». Castaño recordà en diverses ocasions l'època que Cela visqué a Palma. «Vull que la vida que ha tingut aquí tengui presència tant a un lloc com a un altre. Camilo José era gallec, però també ha arribat a ser mig mallorquí».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.