Mor als 78 anys el poeta Esteban Pisón, «un enamorat de Mallorca»

El funeral és avui a les 19.30 hores a l'església de Santa Eulàlia

TW
0

JOANA NICOLAU.Palma.
El poeta Esteban Pisón finà ahir a la Policlínica Miramar als 78 anys d'edat. El funeral serà avui a les 19.30 hores a l'església de Santa Eulàlia. Nascut a Madrid, però resident a Mallorca des de l'any 1968, fou durant anys col·laborador del grup Serra, empresa editora de Diari de Balears.

Els qui estigueren al seu costat fins als darrers dies es referiren a Esteban Pisón com «un gran amant de la poesia, de les arts i per sobre de tot de Mallorca». Fins fa poques setmanes continuà dedicant-se hores a escriure. «Una feina que tenia com a entreteniment i que el mantenia viu», digué la seva neboda Sofia Pisón. El seu amor a Mallorca el dugué a renunciar a altres càrrecs de major rellevància per no haver de traslladar-se de l'Illa. Professionalment feia anys que estava retirat en tots els aspectes, però fins fa mesos mantingué una col·laboració a la publicació Buenas noticias i a l'emissora radiofònica.

Entre la seva obra poètica destaquen reculls com ara Poemas a pintores del Reina Amalia y a un pintor vecino (1979), Las 6 caras del cubo 100 Picasso (1981) o el poemaris centrats en Joan Miró, Aleluyas a Miró (1993) o En el novecentenario de Miró (1983), entre d'altres. Fundà i fou director de les Lectures-Votacions de Poesia Reina Amàlia i dirigí els Cuadernos de poesía (1989).

De caràcter més bé solitari, tenia pocs però molt bons amics. Sovint eren coneguts de temps ençà com Rafel Jaume, Baudovino, Casadesús, Pedro Parpal... els quals li reteren sengles homenatges per la seva trajectòria, un el 1999 i un altre, el darrer, l'any 2001.

Llicenciat en ciències polítiques i doctorat en dret per la universitat de Madrid, abans d'arribar a les Balears com a inspector de turisme de les Balears entre el 1968 i el 1973, estigué destinat a Àfrica. A les Illes també desenvolupà el càrrec de secretari general de la delegació del Ministeri d'Indústria entre els anys 1974 i 1982 i fou cap dels serveis perifèrics del Ministeri de Cultura entre els anys 1985 i 1990.

Fadrí i sense descendència, la seva família més propera residia a Madrid, motiu pel qual molt sovint viatjava a la capital espanyola. Fa uns mesos se li diagnosticà una leucèmia, que s'afegí al seu delicat estat i avançada edat, motiu pel qual la seva mort no fou del tot sobtada per a la seva família. Ahir horabaixa foren intenses les mostres de condol rebudes a la capella ardent que fou instal·lada al cementeri de Bon Sosec.