La llegenda del gran magnat Joan March veu la llum per primer cop

Un documental aporta testimonis i material històric desclassificat sobre els negocis del banquer

08/10/03 0:00

JOANA NICOLAU.Palma.
De manera paradoxal l'atzar es creuava amb Joan March el 1962 i acabava amb la seva vida en un accident de cotxe a Madrid. Tenia 82 anys i deixava una llarga llegenda negra al darrere que encara ara persisteix a Mallorca. Una llegenda que comença quan va bestreure 1.500 pessetes de la caixa de son pare per cimentar una fortuna que a la seva mort es quantificà com la setena més important del món. Una vida de llegenda que el féu testimoni directe o protagonista inductor d'alguns dels grans esdeveniments de la història d'Espanya entre la II República i la dictadura, com també de les guerres mundials.

Una vida de llegenda de la qual ahir es pogué veure més del que segur que ell hauria volgut. Un documental d'investigació de TVC elaborat durant més d'un any desvetla per primera vegada al públic alguns dels negocis i misteris que envoltaren la fosca vida de l'astut magnat contrabandista i genial giracamies. Joan March, els negocis de la guerra s'estrenà a can Domenge en un acte que convocà nombrós públic de Santa Margalida, molta societat civil i poc suport institucional. De fet, del Govern, sols s'hi veié el director general de Política Lingüística, Miquel Melià.

El treball, produït per Jordi Muñoz Solà i amb direcció de Maria Dolors Genovès, es fonamenta en la recerca en arxius, testimonis com ara els del nebot del financer, Joan Francesc March, o Josep Fluxà, fillol del soci de March; Rafel Garau, historiadors, material desclassificat...

En ell es mostra com Joan March no tan sols introduïa tabac de contraban del Nord d'Àfrica a Mallorca i la Península, sinó també com la mateixa xarxa d'agents i embarcacions, perfectament organitzada, servia per traficar amb armes per a les tribus del Rif durant les guerres colonials i per subministrar combustible als submarins alemanys durant les guerres mundials. Un diputat de la República, Jaume Carner, es referí a March com una persona que «no té odis ni amors, no és amic ni enemic, March és March».

Un home que és retratat com a sensible sols a ell mateix i al negoci, un home que jugava a dos bàndols i amb qui els grans poders sempre sucumbien. «Quid pro quo», deien els serveis secrets de sa majestat britànica, el mateix deia el III Reich. Així també actuà Primo de Rivera amb un home que, després la II República intentà fer-lo claudicar i s'escapà de la pressó per la porta principal amb cotxe i centinel·la inclosos.