El manuscrit únic dePoema o Cantar del Mío Cid és descobert per Eugeni Llaguna i Amirola, secretari del Consell d'Estat, per tal que sia publicat en aquesta data i conegut arreu del món intel·lectual. Aquest original passà de les seves mans als seus hereus i després de 1858 el comprà el primer marquès de Pidal, i llavors, per herència, passà a Alejandro Pidal. En aquest llarg itinerari, els setanta-quatre fulls de pergamí gruixat, en lletra d'albalaes del segle XIV, cosides en cinc nervis, foren estudiades per importants investigadors dels segles XVIII, XIX i XX, com Pellicer, Hinard, Ticknor, Menéndez Pidal, Volmöller, Baist i Huntington.
Un dels aspectes més interessants del manuscrit és que ens ofereix, tot i que sigui d'autor anònim, una llarga nòmina de personatges, la majoria històrics i un panorama ben ampli i evocador de com era l'Edat Mitjana en aquelles terres peninsulars, des de Barcelona a Vivar i des de Vivar a València. Moros i jueus entre cristians formen aquella societat plural de les tres cultures d'un sol Déu, i això és també document.
Ens parla de dos jueus: Raquel i Vidas. El nom de Raquel o Rachel és, però, poc versemblant. Es devia tractar, segurament, de Roguel o Raguel, que són noms masculins, ja que Raquel és nom de dona i les dones jueves no s'ocupaven de negocis, ni es posava mai el nom de la dona davant el del seu marit. Quan el redactor del poema diu Raquel i Vidas es refereix, sens dubte, a dos homes, mercaders d'ofici. Vidas és la traducció de l'hebreu «Hayyim», molt popular a l'època entre els sefardites.
Abengalbó és un musulmà, aliat i amic del Cid, que controlava la zona estratègica de la ciutat de Molina. Afirmen, però, els investigadors que aquest personatge històric no pogué mai tenir tractes amb l'heroi cristià. Un altre moro és Búcar, que es pot identificar amb el general almoràvit Ibn Abú-Béker, que atacà València el 1093. Un altre és Yusúf, és a dir, Yúcef ben Texufin, primer emperador dels almoràvits (1059-1106) i que dirigí des del nord d'Àfrica un gran imperi, conquerint terres a la Península des del 1086. Segons el poema, intervé personalment en l'atac a València. No fou així. Però és cert que hi envià un exèrcit comandat per un dels seus nebots. Encara tres personatges islàmics més: Tamí, Fàris i Galva. Tots tres són personatges de ficció. Tamí o Tamín figura en el poema com a tei de València i Fàris (o Fáriz) i Galva o Galve, són els seus generals. Per altra banda i en el decurs de la narració, els topònims són nombrosos, com són ara Benicadell, Xàtiva o Cullera.
«Quan de Benicadell el Campeador s'apodera,/ bé que a Xàtiva ho lamenten,/ i també allà a Cullera./ No és ocult el dolor que senten també a València./ Capturant terra de moros, i els guanys arreplegant,/ i dormint de dia, i les nits vetlant,/ a prendre aquelles viles/ nostre Cid passà tres anys...»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.