Paul Lauterbur i Sir Peter Mansfield reben el premi Nobel de Medicina

L'Institut Karolinska, al qual la Fundació Nobel encarrega la selecció dels llorejats, va distingir així dos investigadors als quals la Medicina deu el desenvolupament d'un dels mètodes de diagnòstic més comuns en l'actualitat. La repercussió de la tomografia de ressonància magnètica tant al tractament dels pacients com a la investigació ha estat enorme, segons el comitè que selecciona els guardonats.

Amb la decisió de premiar enguany Lauterbur i Mansfield, l'Institut reconeix el mèrit del desenvolupament dels mètodes de diagnòstic sense els que avui seria difícil imaginar-se un hospital i que, en correspondència amb l'establert per Nobel al seu testament, han suposat un gran benefici per a la Humanitat.

Lauterbur, de 74 anys, va descobrir que és possible obtenir imatges de l'interior del cos a través de l'ús de gradients, que alteren la força del camp magnètic i permeten distingir estructures internes de l'organisme amb una exactitud que no aconsegueix cap altre mètode, i sense amb prou feines risc per al pacient.

El desenvolupament posterior del procés que se segueix per usar els anomenats «gradients» als camps magnètics i com interpretar matemàticament i processar mitjançant l'ordinador les dades de la ressonància són els treballs dels quals es va ocupar l'altre premiat, el britànic Mansfield, de 70 anys.

Ambdós investigadors van assolir els seus majors èxits a començament dels anys setanta, i alguns d'ells es convertirien en una pràctica quotidiana dels hospitals una dècada més tard. La ressonància magnètica no només dóna uns resultats de precisió i fiabilitat molt majors que qualsevol altre mètode de diagnòstic, sinó que en substitueix altres que poden resultar dolorosos o arriscats per al pacient.