«L'obra i l'evolució de la feina de Miquel Barceló no em susciten interès»

ANTONI PLANES. Palma.
Joan Antoni Horrach és el director de la galeria Horrach Moyà, que aquest mes compleix tres anys. El jove galerista ha «revolucionat» el panorama mallorquí en aquest àmbit apostant pels nous llenguatges de l'art. Antic president dels galeristes de les Balears, ara repassa la seva trajectòria i assegura que se sent «un galerista local que treballa amb artistes del món».

-Han estat anys complicats, sobretot els dos primers, en què vaig mantenir una obsessió per mostrar des d'una òptica més aviat formal que la galeria estava canviant. Volia pujar al tren de la meva generació sabent que moltes portes d'artistes que m'interessaven eren tancades. La temporada nova que preparam arribarà més carregada de contingut, fruit d'una major experiència. -La galeria Horrach Moyà funciona com una empresa i, com a tal, si no vengués hauria de tancar les portes. Els nous suports artístics dificulten la presència de l'obra d'art a les cases dels col·leccionistes. Tanmateix, la gent està canviant i la manera de col·leccionar, també. Ha aparegut un col·leccionista nou i sense prejudicis, que veu el galerista com un assessor i accepta la seva opinió com un acte de fe. Veig el mercat de l'art amb optimisme i el col·leccionista com a peça clau en el món de la creació artística. -L'art evoluciona en espiral, sempre fent voltes. En ocasions pareix que tot val, però sempre es produeix una selecció i, al final, queden aquells que tenen alguna cosa per afegir. Òbviament, l'ús de suports nous no garanteix la qualitat de l'obra ni, encara menys, la validesa de l'artista. Respecte de la pintura, que també ha estat present a l'Horrach Moyà, sincerament ha despertat menys el meu interès en aquesta darrera dècada, perquè l'he vista superada per altres formes d'interpretar l'art. En qualsevol cas, no ha deixat mai d'existir ni hi he deixat de creure. Sense cap dubte, la pintura també ha estat subjecte a una renovació, una evolució condicionada sempre per aquells suports nous i conceptes actuals marcats per les noves tecnologies. -No estic a favor de cap intervenció dins la Seu: personalment, m'agrada així com està. Entenc l'elecció de Barceló pel seu prestigi i perquè ha nascut a Mallorca. Des d'un punt de vista professional, comprenc que sigui Barceló qui ho dugui a terme. D'altra banda, la xifra que es pagarà pel projecte demostra que el mercat funciona i que invertir en art pot ser un encert. Tanmateix, des del punt de vista artístic, he de dir que l'obra de Barceló i, en concret, l'evolució del seu treball no susciten el meu interès.