Guillem Pont, de la delegació general de La Caixa a les Balears i Jaume Martorell, director de la Fundació La Caixa a Balears, presentaren la mostra, que definiren com «una exposició divertida que trenca esquemes». Martorell explicà que «les enginyoses tècniques» que usa l'artista, «converteixen en espectacle cada un dels elements de la mostra». Martorell i Pont estigueren acompanyats per Gaudefroy, membre de la Fondation Cartier pour l'Art Contemporain.
La mostra està dividida en diferents estances, «simulant les d'una casa, però només en el concepte», a les quals es van ubicant de les peces de Sorin. En aquest sentit, els diferents projectes que formen el conjunt de l'exposició constitueix, en unir-los, «una sola obra».
Concebuda com un treball col·lectiu amb tots els vessants de la seva obra, l'exposició Pierrick Sorin. Plaça de Weyler 3. 07001 Palma, mostra alguna de les característiques d'un artista que ocupa «un lloc apartat a l'escena artística». Aquests trets són definits per la coordindora de la mostra com «una gran influència del cinema còmic, de Buster Keaton i Charles Chaplin i una segona mirada a les coses, que aprofundeix en les tragèdies i la problemàtica del dia a dia».
L'entrada d'aquest peculiar apartament està ocupada per la peça It's so nice, en la qual l'artista crea retrats a partir de la combinació d'ulls, boques, nassos, que Sorin mescla, independentment del sexe, la raça o l'edat. El rebedor arriba fins a la imatge deMonstre, un «record dels malsons de la infantesa».
A continuació s'arriba a una de les principals habitacions de la «casa», el menjador i la cuina. Diverses peces situades en aquest gran espai, amb Sorin com a protagonista, reflexionen sobre la relació de l'art i la televisió, o mostren la seva influència del cinema mut, a Les cuines de Trencave.
A partir d'aquí prenen importància les peces en les quals, a través del joc de miralls, juguen amb hologrames de l'artista. És el cas de Sorino el mag, 143 postures eròtiques o la sèrie Títol variable, en la qual una imatge virtual de l'artista, amb diferents indumentàries, camina damunt un disc sense poder aturar-se mai.
La peça Suïcidi II, col·locada al suposat taller de Sorin, mostra «la dimensió tràgica de la desaparició de l'art», mentre que a Un espectacle de qualitat, ja al dormitori, proposa una interacció amb l'espectador. Però la mostra continua a la primera planta de la Fundació La Caixa.
En aquest espai, es poden veure més cares de la peça It's so nice, al costat del vídeo L'home que va perdre les claus, «una petita tragèdia quotidiana». A continuació, Sorin mostra el vídeo Nantes, projectes d'artistes, una mena de documental en què 7 artistes tots interpretats per Sorin mostren les seves propostes per la ciutat francesa. El recorregut per l'apartament finalitza amb la instal·lació Una vida molt ocupada i una sèrie de vídeos, que mostren l'evolució de l'artista.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.