«No sé com s'escriuria una cançó centrada només en el jazz». Ron Carter du més de cinquanta anys en el món de la música. Amb 26, el contrabaixista ja tocava amb Miles Davis i, des de llavors, ha fet feina amb noms com James Brown, B.B. King, Carlos Santana o Aretha Franklin. El Ron Carter Quartet Foursight és la seva formació actual, un conjunt que avui vespre podrem veure tocar per primera vegada a Mallorca, a la Sala Assaig.
Durant el concert mesclarà les seves composicions pròpies amb els temes que interpretava amb Miles Davis. «Hi mostraré allò que la música significa per a mi». I la música significa «la suma de les melodies, les emocions i les històries» que es barregen amb altres sons com «la música espanyola o la brasilera», grans «melodies que narren emocions molt intenses».
A Palma s'hi podran escoltar «algunes parts» de la seva extensa carrera, si bé no en serà tampoc «un mirall». «Un concert és com un arbre: ha d'anar creixent per aconseguir el seu propi espai». L'any 1958, Ron Carter escoltà per primera vegada Miles Davis. Cinc anys després, hi tornà a coincidir. «Davis m'ensenyà la constància». Aquest «sempre anava a fer concerts, tant si sentia bé com malament», un costum que molts de músics han seguit al llarg del temps.
El grup actual de Carter li ha proporcionat «una fórmula» vàlida per als seus concerts: «Tenir tres persones capaces de seguir-me en qualsevol moment», manifesta. I també «disposar de tres músics capaços d'improvisar». «El nostre criteri és fer bona música cada vegada i millorant sempre respecte de la vetlada anterior».
Segons Carter, «el músic de jazz ha d'analitzar les melodies i els acords musicals, despullar-ne els sons», una feina que els artistes més clàssics «serien incapaços de fer». «Els contrabaixistes han de conèixer la teoria, però també tocar molt en públic». Fer recitals implica que «allò que hagis estudiat a ca teva ho posis en pràctica» i que allò que «no hagis sabut tocar en públic ho puguis aprendre l'endemà a casa».
«Els nous músics fonen el jazz amb sons del tot diferents». Una circumstància que Carter no acaba d'entendre, tot i que tengui una explicació: «Cerquen la popularitat, la fama instantània». Per tant, «segueixen un camí que els du a unir el jazz amb músiques que sonen més fort i que fan més renou i prou», una situació que es produeix per «les influències que reben de les radiofórmules i de la indústria discogràfica». «En el fons, quan siguin grans, tornaran a la fórmula clàssica». Una fórmula que s'enfoca des dels «colors i les emocions» i que «algun dia els més joves descobriran de bell nou».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.