Vicenç de Paül, sacerdot francès (Pouy 1581-París 1660), que havia estat el 1619 capellà general de les galeres. Volent dedicar-se el més plenament possible a obres de caritat, crea la Congregació dels Sacerdots de la Missió el 1625. Després, amb l'ajut de Lluïsa de Marillac, que també seria elevada als altars, funda, en aquestes dates, la Congregació de les Filles de la Caritat.
De la seva obra diu Lluís Ribera que fou, el més gran, en el seu temps, «acollidor i protector dels desemparats, dels pobres i dels miserables. Fruit d'aquella gran tasca es troben esteses per tot el món les seves fundacions, la Congregació de la Missió i les Germanes de la Caritat. Només Déu pot saber el bé immens que han fet en cossos i ànimes».
I ha d'esser així. Des de testimonis del segle XVII al d'aquell gran metge, Axel Munthe, del segle XX, que en la seva «història de San Michele» (La seva residència quasi eremítica de Capri), ens conta que «les germanetes dels pobres, unes cinquanta, en la seva majoria franceses, eren totes amigues meves i quelcom semblant s'esdevenia amb els vells i velles que estaven aïllats en aquell gegantí edifici, Sant Pere Advíncula. El doctor italià que se suposava que tenia cura de totes aquelles persones no em demostra mai el més petit indici de gelosia professional ni, tan sols, quan amb gran alegria de les Germanetes, fou posada en el gelat paviment petri de la capella la catifa del milionari de Pittsburd, treta del Grand Hotel i degudament desinfectada. Era per a mi un veritable misteri com aquelles monges feien el cap viu per subministrar aliments i roba a tots els seus hostes. El seu mig destrossat carretó, que anava de fonda en fonda per recollir menjar sobrer, era un espectacle molt familiar, en aquell temps, per a tots els que visitaven Roma. Vint germanetes, per parelles, anaven d'un lloc a l'altre des del matí a la nit amb un gran cistell i la seva guardiola. Generalment, dues d'elles estaven en el seu racó, a la sala propera a la meva a les hores de visita i sens dubte les recordaran molts dels meus antics malalts. Com totes les monges eren molt alegres i acceptaven la conversa quan es presentava qualsevol avinentesa. Ambdues eren joves i maques; la mare superiora m'havia fet confidència, temps enrere, que les monges velles i lletges no servien per recaptar doblers... Bon sentit de l'humor». Les Germanetes dels Pobres són una conseqüència més de les semences que sembrà Vicenç de Paül, en aquest cas de la mà de la fundadora, també francesa, Joana Jugan. La podeu veure, en bella escultura, en el Convent-Residència de la Congregació, al carrer General Riera. Com negar que tot això forma part per a sempre de la nostra història i de la nostra cultura?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.