«Noviembre» d'Achero Mañas competeix a la secció oficial del Festival de Cine de Donostia

Noviembre suposa la tornada a la direcció d'Achero Mañas després d'El Bola, amb la qual va aconseguir quatre Goya i es va convertir en el fenomen cinematogràfic del 2000. Però ja abans de rodar la seva òpera prima, Achero Mañas tenia al cap portar al cine el que va ser el teatre de carrer, compromès i idealista, que va tenir el seu moment en l'Espanya dels anys seixanta i setanta.

Mañas filma Noviembre, protagonitzada per Óscar Jaenada i Ingrid Rubio, com si es tractàs d'un fals documental, narrat en dos temps: un passat fictici, sobre els anys en els quals va funcionar la companyia de teatre que dóna títol al film, i un present fals, l'any 2040, i des del qual els grans noms de l'escena espanyola parlen com si fossin aquells joves ara ja en la seva maduresa, analitzant què va ser el grup i com va influir l'experiència en cada un d'ells.

La segona pel·lícula que competí ahir a la secció oficial va ser La historia de Marie i Julien, de Jacques Rivette, que també va ser rebuda amb divisió d'opinions, aplaudiments entre aquells amants d'aquesta vella glòria del cine francès i silenci entre els detractors d'una obra excessivament lenta i allargada.